Què de bo i dolent hi ha en la mel?

categoría Nutrició

09 octubre 2018



Quan sentim parlar de mel, segurament, el primer que ens ve al cap és un gran pot de vidre, també podem pensar en les abelles i a continuació ho associem amb el refredat, en la tos o en una culleradeta per endolcir quelcom. En els darrers temps, també seria d’esperar que ho relacionem amb sucres lliures, amb pics de glucosa en sang i amb alguna que altra crítica qüestionant-ne els beneficis. És aleshores quan el cap ja s’ha fet un embolic. Què de bo i de dolent hi ha en la mel?

La mel és un edulcorant natural producte de la interacció entre flors i abelles.  Com a edulcorant que és, destaca per la seva dolçor.  És un aliment amb un alt poder energètic immediat, fàcil de digerir i d’assimilar.

Què n’és el responsable d’aquesta dolçor i aquest poder energètic?

La glucosa i fructosa presents a la mel en tenen la culpa. La composició de la mel depèn de l’origen floral, dels factors climàtics, de l’estat de la colònia, dels mètodes de recol·lecció, de la raça apícola, etc. Però majoritàriament, un 80% de la composició de la mel són carbohidrats, on destaca un 30% la glucosa i un 40% la fructosa. La fructosa és el sucre majoritari de quasi totes les mels, excepte en algunes com la de colza. Altres components són àcids, minerals, proteïnes, elements aromàtics, vitamines,... els quals es troben en quantitats molt petites.  

L’OMS descriu amb claredat que els sucres presents de forma natural a la mel (80%) són sucres lliures (diferenciant-los dels sucres intrínsecs presents en fruites i verdures senceres i fresques). Les recomanacions per a reduir el consum de sucres lliures van sent cada vegada menys permissives, i és que la relació entre el seu consum i la probabilitat de patir sobrepès o obesitat amb riscos associats és indubtable. En aquest moment, la OMS recomana un consum de sucres lliures inferior al 5% de la ingesta calòrica total, inclosos doncs, també els de la mel.

Tot i aquesta definició, existeix polèmica sobre si realment pot comparar-se l’efecte metabòlic produït per edulcorants naturals i nutritius, com pot ser la mel, amb els produïts per sucre blanc, per exemple. Un estudi publicat al The Journal of Nutricion1, dissenyat precisament per resoldre aquest interrogant, acaba confirmant que la mel augmenta la glucèmia i afecta negativament el metabolisme lipídic, així com provoca un augment de marcadors inflamatoris, de la mateixa manera que ho fa el sucre.

En la mel, però, hi ha l’altra cara de la moneda. Des de l’antiguitat són moltes les qualitats nutritives, curatives i cosmètiques que se li atribueixen degut al seu poder antimicrobià, antiinflamatori i cicatritzant. Fins a quin punt existeixen estudis científics que ho avalin?

La mel té beneficis per a la salut?

Primer de tot, fer referència a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA)4, la qual no autoritza cap dels beneficis reclamats per a la mel. No aprova que:

  • La mel té propietats beneficioses sobre el sistema digestiu.
  • Els flavonoides que conté la mel milloren el balanç de microorganismes del cos.
  • La mel té poder antioxidant.
  • La mel té un efecte antimicrobià.
  • Ajuda a la memòria i millora l’aprenentatge.
  • Millora el metabolisme lipídic.

Un cop dit això, i en contraposició, un estudi publicat a la revista Molècules2, diari de prestigi internacional per experts de la química, revisa i publica els beneficis associats a la salut que aporten els components de la mel.  Recull els resultats de diversos estudis in vitro i in vivo que si han demostrat l’activitat antioxidant, antimicrobiana, antiviral i antifúngica. També assenyalen els efectes protectors sobre els sistemes cardiovasculars, respiratoris i gastrointestinals.

La majoria d’aquests beneficis estan relacionats  amb compostos fenòlics que conté, tot i que existeix certa controvèrsia donat que; després d’examinar la quantitat d’aquests polifenols un cop ingerida la mel, demostren tenir una baixa biodisponibilitat i absorció.

També val a dir que molts d’aquests estudis són amb rosegadors, i per tant els resultats no deixen de ser una extrapolació en humans. Tampoc pot comparar-se la quantitat de mel emprada, el tipus, ni la duració en què es consumeix.  En molts dels casos la ingesta de mel és a dosis molt elevades (>1g/ kg de pes). Si recordem la recomanació per a la ingesta de sucres lliures (avalada per l’OMS), pot qüestionar-se el cost – benefici de la ingesta de mel per obtenir-ne efectes protectors.

Un altre estudi recentment publicat a la base de dades Cochrane3 busca l’efectivitat de la mel per a la tos aguda en nens. Els resultats publicats no aconsegueixen demostrar-ho. Conclou que no hi ha proves sòlides a favor ni en contra d’usar la mel.

Així doncs, encara que tingui components associats a alguns beneficis no queda implícit que l’efecte s’assoleixi.  L’EFSA té caràcter legislatiu i cal esperar els seus dictàmens per poder  acceptar declaracions de salut. 

Un aspecte a afegir és el risc de botulisme infantil que s’associa a la mel. El microorganisme Clostridium Botulinum, responsable de la malaltia, pot trobar-s’hi present i pot produir intoxicacions en nens. El comitè científic de l’EFSA recomana evitar la mel en nens menors d’1 any.

L’equip de nutrició d’ENDOCS recomana seguir les recomanacions de l’OMS pel que fa a la ingesta de sucres lliures, i no descarta la ingesta de la mel de forma ocasional o en quantitats reduïdes. Els beneficis i poders protectors de la mel estan encara en discussió i no són autoritzats per l’EFSA. S’aposta per assolir un estat de salut òptim amb el seguiment d’una dieta equilibrada i variada, amb un hàbit regular d’activitat física on no és necessari esperar que un aliment sigui la panacea.

Per últim, recordar que, si es compra mel, ha de ser autòctona i cal evitar les importades. Quan s’apliquen tractaments de conservació hi ha molts components que s’anul·len. Els processos industrials de calefacció i emmagatzematge poden produir compostos tòxics. A més, comprar mel de la zona afavoreix la conservació de la biodiversitat i l’equilibri dels ecosistemes. 

 

 

1- Raatz SK, Johnson LK, Picklo MJ. Consumption of Honey, Sucrose, and High-Fructose Corn Syrup Produces Similar Metabolic Effects in Glucose-Tolerant and -Intolerant Individuals..  J Nutr. 2015 d'octubre; 145 (10): 2265-72. doi: 10.3945 / jn.115.218016. Epub 2015 2 de setembre.

2- Cianciosi D, Forbes-Hernández TY, Afrin S et al. Phenolic Compounds in Honey and Their Associated Health Benefits: A Review. Molècules. 2018 11 de setembre; 23 (9). pii: E2322. doi: 10.3390 / molècules23092322.

3-  Oduwole OUdoh EEOyo-Ita AMeremikwu MM. Honey for acute cough in children. Cochrane Database Syst Rev. 2018 Apr 10;4:CD007094. doi: 10.1002/14651858.CD007094.pub5.

4- Registre de la UE sobre les declaracions nutricionals i de salut. European Commission. [Online]:http://ec.europa.eu/food/safety/labelling_nutrition/claims/register/public/?event=search

Autor:


Cap de Servei @doctorsesmilo Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Especialista en endocrinologia de la gestació


Nutricionista i educadora en diabetis


Vols fer-nos una consulta Blog d'Endocrinologia i Nutrició?

Cercar en el Blog

També et pot interessar

Nutrició en el càncer

Què de bo i dolent hi ha en la mel?

El Dia Mundial contra el Càncer se celebra tots els anys el dia 4 de febrer. L'objectiu d'aquesta campanya és reduir el nombre de morts evitables per càncer, conscienciant a la població en general i realitzant recomanacions per portar un estil de vida saludable

Continuar llegint

UNA PANDÈMIA SILENCIOSA: EL SUCRE

Què de bo i dolent hi ha en la mel?

En els últims temps hem vist incrementat el consum de sucre sobretot en productes manufacturats. Sabem que el seu consum no és bo per a la salut i que afavoreix l'aparició de certes malalties. Quina quantitat de sucre consumim?

Continuar llegint

Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. OK | Más información

Política de cookies +