Estàndards per a l’atenció mèdica en diabetis de 2019

categoría Diabetis

29 gener 2019



Com cada any des de 1989 l'American Diabetis Association (ADA) actualitza els estàndards d'atenció mèdica en diabetes

Els Standards of Medical Care in Diabetes inclouen totes les recomanacions actuals de pràctica clínica per tal de proporcionar a professionals sanitaris, pacients, familiars i investigadors els objectius generals i les eines per al tractament de la malaltia (qualsevol dels seus tipus: diabetis tipus 1, diabetis tipus 2, diabetis gestacional, diabetis associada a altres causes (monogènica, malalties del pàncrees, secundàries a tractaments farmacològics), i en qualsevol de les seves fases (com ara la prediabetis). Les recomanacions són fruit d'una revisió exhaustiva de la literatura científica sobre diabetis, amb aportacions dels membres de l'ADA i altres de la comunitat mèdica.

A continuació, les modificacions més substancials que s'han fet d'alguns apartats:

 

2. Classificació y diagnòstic de la diabetis:

S'accepta el diagnòstic de diabetis amb 2 paràmetres alterats (ex: HbA1c i glucèmia basal) de la mateixa mostra de sang. Anteriorment, es requeria (a excepció de símptomes típics d'hiperglucèmia) la confirmació amb una altra analítica (encara que 2 paràmetres diferents estiguessin alterats en la mateixa mostra).

Es manté la classificació de la diabetis en les seves 4 entitats llistades anteriorment, així com la classificació de la DM1 en 3 estadis (autoimmunitat + normoglicèmia, disglucemia presimptomàtica i diabetis clínica amb hiperglucèmia.

 

3. Prevenció o enlentiment de l’aparició de la DM2:

Es posa l'accent en la importància de la pèrdua de pes en persones amb sobrepès i obesitat. Es manté la recomanació de baixar un 7% del pes d'inici i realitzar 150 minuts d'activitat física a la setmana.

La teràpia amb metformina per prevenir diabetis, es planteja sobretot en índex de massa corporal ≥35, edat <60 anys, o dones amb antecedent de diabetis gestacional

També es recomana el monitoratge i control dels factors de risc cardiovascular en la prediabetis.

 

4. Evaluació mèdica integral i evaluació de comorbilitats:

Afegeix unes recomanacions de llenguatge sobre diabetis (tant a pacients com a audiències professionals) que es basen en la informació, l'educació i l'empoderament del pacient. Es dóna molta importància a la necessitat de comunicació multidisciplinari per a la presa de decisions i aquest equip hauria d'estar format per: metges d'atenció primària, infermeres, metges especialistes, dietistes, especialistes en activitat física, farmacèutics, dentistes, podòlegs i especialistes en salut mental .

Pel que fa a comorbiditats: s'actualitza la taula d'avaluació i tractament de les complicacions de la diabetis, s'afegeix una taula amb factors que incrementen risc d'hipoglucèmia, i s'aconsella en pacients amb DM2 o prediabetis amb elevació d'enzims hepàtics o fetge gras per ultrasons, avaluar la presència d'esteatohepatitis no alcohòlica o fibrosi hepàtica.

 

5. Canvis d’estil de vida:

Es descarta un pla alimentari amb certa distribució de macronutrients concret per diabetis, s'emfatitza (aportant aquest any més evidència) la necessitat d'individualitzar segons els patrons alimentaris, les preferències i els objectius metabòlics.

S'aconsella utilitzar edulcorants acalòrics com a substitut del sucre en aquelles persones acostumades al dolç (amb moderació). No obstant això, aquest any es remarca que no es potenciï el consum de begudes ensucrades ni edulcorades en favor de l'aigua.

En persones amb hipertensió i diabetis s'elimina la recomanació de reduir més el sodi que en població general i s'aconsella 2300mg / dia. Les recomanacions d'activitat física són les mateixes. En l'apartat de tabaquisme s'inclou una nova menció a un assaig que demostra que els cigars electrònics no són millors que les teràpies habituals de deshabituació tabàquica.

 

7. Tecnología en diabetis:

Aquest és un apartat nou que tracta sobre tots aquells aparells, programaris o maquinaris implicats en l'autocontrol de la diabetis. Es tracten temes relacionats amb els dispositius de mesurament de glucèmia (capil·lar, per monitorització contínua, o flaix): es parla dels factors limitants de l'exactitud dels glucòmetres (sobretot els que funcionen amb la reacció glucosa-oxidasa); i dels sistemes de monitorització contínua de glucosa.

També es revisen els temes relacionats amb l'administració d'insulina (vials i agulles, plomes, infusors contiuos d'insulina, infusors sol ús -pensada per DM2 mal controlada-). Pel que fa a infusors d'insulina, s'ha demostrat tant en adults com en edat pediàtrica: reducció de l'HbA1c, de les hipoglucèmies; i en població pediàtrica una reducció del risc de cetoacidosi diabètica, reducció de complicacions de la diabetis, i millora de la satisfacció i qualitat de vida. Per aquest motiu, s'aconsella considerar els infusors en nens i adolescents, especialment en edats inferiors als 7 anys.

També s'inclou un apartat dels sistemes d'administració automatitzada d'insulina o els sistemes de nansa tancada. Aquests estan formats per 3 components: el infusor d'insulina, un sensor continu de glucosa, i un algoritme que determina l'alliberament d'insulina. A diferència dels SAP (sensor-augmented pumps), els primers són capaços de decidir la quantitat d'insulina a administrar segons els valors de glucosa, no només aturar la infusió d'insulina en previsió de baixada o en baixada. Això no obstant, els primers sistemes de nansa tancada són híbrids, necessiten que el pacient administri els bolus d'insulina en els àpats o refrigeris.

Amb l'evidència actual s'arriba a la conclusió que s'han de considerar en adults i nens de> 7 anys amb DM1 per millorar el control glucèmic.

 

Aquests estàndards són d'accès lliure, i poden consultar el seu contingut a: http://care.diabetesjournals.org/content/diacare/suppl/2018/12/17/42.Supplement_1.DC1/DC_42_S1_Combined_FINAL.pdf

Autor:


Cap de Servei @doctorsesmilo Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Especialista en endocrinologia de la gestació


Nutricionista i educadora en diabetis


Vols fer-nos una consulta Blog d'Endocrinologia i Nutrició?

Cercar en el Blog

També et pot interessar

Els edulcorants artificials alteren la resposta intestinal a la glucosa i predisposen a diabetis

Estàndards per a l’atenció mèdica en diabetis de 2019

Ja us hem parlat altres vegades dels edulcorants, del que ens preocupa que puguin empitjorar el sobrepès i la síndrome metabòlica. Un estudi recent liderat pel Dr Richard Young, Universitat d'Adelaide, Austràlia, relaciona el consum d'edulcorants artificials amb l'aparició de Diabetis tipus 2

Continuar llegint

Insulina Fiasp®

Estàndards per a l’atenció mèdica en diabetis de 2019

NovoNordisk llança al mercat una insulina aspàrtica amb uns temps d'acció més ràpids

Continuar llegint

Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. OK | Más información

Política de cookies +