Es diferencia del gaspatxo per un menor contingut de verdures, un major contingut de pa i oli que li dóna la seva textura particular de tipus puré. A l’igual que el gaspatxo, és un plat de baix cost econòmic.

El salmorejo es típic de Còrdoba i molt preuat al sud d’Espanya. La imaginació permet elaborar fins a més de 40 varietats diferents. La base del plat sempre és la mateixa: pa, tomàquet, all, oli d’oliva i sal. A partir d’aquí podem innovar de forma il·limitada: desde salmorejo d’espàrracs, remolatxa o de carbassa fins al de tinta de calamar. També es poden fer salmorejos dolços amb xocolata, vainilla, coco o rom.

 Degut a la seva consistència, a vegades es serveix com a salsa d’acompanyament, per a remullar-hi altres aliments.

Recepta (per a 6 racions)

• 1Kg tomàquet
• 200g de molla de pa
• 250 ml d’oli d’oliva
• 1 dent d’all
• Sal al gust

Rentar els tomàquets, treure les zones verdes i triturar-lo. Passar-ho per un colador per a treure les llavors i restes de pell del tomàquet.

Col·locar en un bol el pa i cobrir-lo del tomàquet triturat per a que s’estovi durant aproximadament 10 minuts. Passats els 10 minuts, afegir el dent d’all i triturar-ho tot junt. Afegir per últim la sal i l’oli i triturar-ho fins a aconseguir la textura puré característica del “salmorejo”.

Per últim, deixem reposar en la nevera i servim.

OPCIONAL: Presentar amb ou dur, rajolí de vinagre balsàmic, pernil salat trossejat o bé, verdures trossejades.

També existeixen varies interpretacions d’aquest plat, variant el contingut d’alguns ingredients i podent afegir vinagre en la seva elaboració.

Si no disposa de temps per a cuinar, existeixen casses comercials que venen “salmorejo” y que contenen una composició nutricional molt semblant a la casolana.

Composició nutricional

Propietats nutricionals

Pel seu “baix” contingut calòric –tot i què és més alt que el gaspatxo- és un plat indicat en casos de sobrepès o obesitat que estiguin en tractament per a la pèrdua de pes.

Presenta així mateix, un perfil cardioprotector –igual que el gaspatxo- per ser la principal forma de greix els àcids grassos monoinsaturats, procedents de l’oli d’oliva.

Té un alt contingut en vitamina C i vitamina E, entre altres antioxidants, importants a l’hora de prevenir els refredats en aquelles persones amb el sistema immune deprimit. Aquests, es mantenen després de l’elaboració gràcies a no utilitzar cap tècnica de cocció.

Font de potassi, interessant per a les persones amb rampes musculars i retenció de líquids.

Adequat en aquelles persones amb alteracions en la deglució per a líquids i sòlids, per la seva textura nèctar/puré –sempre i quan no s’hi afegeixin trossos de pernil, ou dur o vegetals-.

Tot i que és menys àcid que el gaspatxo perquè la majoria de versions no contenen vinagre, sí conté tomàquet i all, que podria resultar lleugerament indigest en aquelles persones amb digestions pesades.