EDULCORANTS ARTIFICIALS

categoría Diabetis Nutrició Obesitat

27 març 2017



Els edulcorants artificials o substituts del sucre, són substàncies que s’utilitzen reemplaçant el sucre de taula per a endolcir aliments i begudes. Tot i així, d’un temps ençà la polèmica sobre la seguretat d’aquestes substàncies va en augment.

Els edulcorants artificials o substituts del sucre, són substàncies que s’utilitzen reemplaçant la sacarosa (sucre de taula) per a endolcir aliments i begudes.  El seu poder edulcorant és major que el del sucre, pel que es necessiten menys quantitats, i el seu valor calòric és molt menor, motiu pel qual d’entrada semblen molt interessants per a la pèrdua de pes i la diabetis.

Tot i així, d’un temps ençà la polèmica sobre la seguretat d’aquestes substàncies va en augment. La associació de la sacarina amb el càncer va aparèixer ja als anys setanta i actualment es relaciona amb un major risc a patir alteracions metabòliques, com la intolerància a la glucosa. Per tant, els edulcorants i la seva innocuïtat es troben en un món ple de controvèrsia.

Es segur seguir recomanant edulcorants o productes edulcorats per a la pèrdua de pes?

 

D’una banda sembla ser que estudis controlats aleatoritzats mostren que refrescos amb edulcorants són beneficiosos per a la pèrdua de pes, sempre i quan s’estigui seguint una dieta equilibrada, un estil de vida saludable, i en les quantitats diàries màximes autoritzades. Aquest fet però, sembla tenir més a veure amb la reducció de consum de begudes ensucrades que no pas per l’efecte que pot tenir l’edulcorant artificial en sí. Al mateix temps que es consumeix una beguda edulcorada no se n’està consumint d’ensucrades, per tant, la recomanació pot anar més dirigida a la substitució d’aquests quan s’incorpora a un pla nutricional de pèrdua de pes. Així doncs, no hi ha evidència suficient per indicar que són els edulcorants artificials els encarregats de disminuir la ingesta energètica, baixar el pes corporal i reduir el risc metabòlic.

 

Si bé falta evidència per relacionar els edulcorants amb la pèrdua de pes, també en mancava per a demostrar els possibles efectes adversos.  L’interès i el creixent coneixement de la microbiota intestinal en els últims anys, fa estudiar l’impacte que poden tenir els edulcorants artificials sobre aquests microorganismes i les seves funcions fisiològiques.

 

EDULCORANTS ARTIFICIALS, MICROBIOTA INTESTINAL  I INTOLERÀNCIA A LA GLUCOSA

Un important estudi publicat a la revista Nature encapçalat per investigadors del Institut Weizmann de Revohot, Israel, apuntà la relació dels edulcorants artificials amb possibles efectes adversos com la intolerància a la glucosa i el síndrome metabòlic.

Com a principal conclusió afirma que els edulcorants artificials provoquen canvis en la composició i funció de la microbiota intestinal, augmentant en conseqüència, la probabilitat de desenvolupar alteracions metabòliques.  La microbiota intestinal és la població de bactèries que viu a l’intestí de cada persona, és un món encara poc conegut però del qual ja s’han descrit nombroses funcions fisiològiques.

Lestudi pretenia demostrar en ratolins quines rutes metabòliques relacionades amb la susceptibilitat a patir síndrome metabòlic quedaven alterades per aquests edulcorants artificials.

El síndrome metabòlic és un conjunt de condicions caracteritzat per hipertensió arterial, un nivell alt de triglicèrids i de colesterol LDL, un sucre en sang elevat, i una concentració de greix abdominal que conjuntament predisposen a patir malalties cardiovasculars i diabetis mellitus tipus 2.  Un dels primers passos que dirigeixen al síndrome metabòlic és la intolerància a la glucosa, que succeeix quan el cos no pot fer front a les grans quantitats de sucre que rep de la dieta. Segons aquesta nova publicació els edulcorants artificials tenen efecte directe sobre la capacitat del cos per a utilitzar la glucosa.

 

INTERVENCIÓ AMB RATOLINS

El treball consistia en valorar l’administració de diverses solucions d’aigua amb edulcorants artificials en els 3 grups intervenció: aigua i sacarina, aigua i sucralosa, aigua i aspartam, front els grups control que prenien aigua, aigua i glucosa o aigua i sacarosa. A la setmana 11 ja es demostrava que els grups intervenció tendien a la intolerància a la glucosa, factor que sol considerar-se com una de les primeres fases cap al desenvolupament de la diabetis. Aquesta tendència va ser major en la sacarina. L’experiment va repetir-se amb diferents tipus de ratolins i diverses dosis d’edulcorants i van donar-se els mateixos resultats.

Per a analitzar com d’implicada estava la microbiota en aquest fenomen, van administrar antibiòtics, els quals van fer minvar la població de bacteris i va reduir-se també la intolerància a la glucosa, fent desaparèixer pics de glucosa que anteriorment s’apreciaven.

L’estudi va avançar amb la transferència de microbiota de ratolins que consumien edulcorants artificials a ratolins que no ho feien, provocant la transmissió de la intolerància a la glucosa.  Aquest fet, va ser per els autors, una prova concloent de que els canvis en les bactèries intestinals eren els responsables dels efectes nocius per al metabolisme. Encara que se’n desconegui el procés exacte, els productes produïts per algunes bactèries podrien augmentar la producció de glucosa en l’organisme i incrementar així la glucosa en sang.

EFECTES EN HUMANS

Funciona la microbiota humana de la mateixa manera?

Primerament, un estudi on es valorava el consum d’edulcorants artificials a llarg termini mitjançant el qüestionari de freqüència de consum validat i altres paràmetres clínics en pacients no diabètics es va relacionar amb un conjunt de factors relacionats amb el síndrome metabòlic.

Desprès, en un experiment controlat, es va fer un seguiment de 7 voluntaris que no usaven anteriorment edulcorants i se’ls va fer consumir durant una setmana la dosis diària màxima acceptada de sacarina (5mg/Kg de pes/dia). Tot i ser a tant curt termini els individus ja van presentar respostes glucèmiques alterades i la composició de la seva microbiota també havia variat.

 

Els investigadors apunten que certes bactèries dels intestins de les persones que desenvolupen intolerància a la glucosa reaccionen als edulcorants artificials secretant substàncies que després produeixen respostes inflamatòries similars a una “sobredosis de sucre” i  promouen canvis en el cos per a utilitzar-la. Es conclou que la sacarina modula directament la composició i la funció de la microbiota, induint disbiosis, el que explica el fenotip de la intolerància a la glucosa.

Sigui com sigui, per a  la determinació de com ens afecten els aliments que mengem serà clau el coneixement de la relació amb les nostres bactèries.

La gran contribució a erradicar la problemàtica de la pandèmia d’obesitat i sobrepès que semblava aportar aquests edulcorants artificials ha donat un gir i sembla fer-ne un efecte totalment nociu. 

Són molts els experts que adverteixen que cal anar amb precaució amb les afirmacions que es donen i recorden que calen nous estudis més significatius. Aquests resultats cal que siguin el motor de noves investigacions i recorden que hi ha també un gran nombre de troballes que senyalen la seguretat i els beneficis d’aquests edulcorants artificials. També s’ha criticat fortament la quantitat excessiva que s’administra per a realitzar els experiments, ja que no són les que es consumeixen normalment.

Aquesta critica també presenta molt debat per la seva discutible certesa. Quanta quantitat d’edulcorants artificials consumim diàriament? Ingerim més de la que ens imaginem?

EDULCORANTS OCULTS

Els edulcorants artificials que s’utilitzen com a additius són incorporats intencionadament als aliments per a potenciar-ne el sabor i aportar-los-hi dolçor. Els nombrosos problemes de salut com la obesitat i problemes dentals que s’han atribuït al sucre han fet que el consum de productes sense sucres afegits, 0% sucres o light s’hagi disparat considerablement. En la majoria d’aquests productes s’utilitzen els edulcorants artificials com a substituts del sucre, la industria alimentària els ha incorporat per promoure els seus productes com a saludables i aptes per a persones amb diabetis.

A continuació es mostra una taula dels principals edulcorants utilitzats a Espanya, juntament amb la ingesta diària admissible.

EDULCORANT

INGESTA DIÀRIA ADMISSIBLE (IDA)

Aspartam (E951)

40 mg/ Kg pes/ dia

Sucralosa (E955)

15 mg/ Kg pes/ dia

Sacarina (E954)

5 mg/ Kg pes/ dia

Neotam (E961)

2 mg/ Kg pes/ dia

Acesulfame potàssic (E950)

9 mg/ Kg pes/ dia

Ciclamat (E952)

7 mg/ Kg pes/ dia

Advantam (E969)

5 mg/ Kg pes/ dia

 

El fet de prendre alguna cosa sense sucre, light o zero, interfereix la nostre percepció en l’elecció de la opció saludable. Fa que es prengui més quantitat d’aquests productes edulcorats, i la creença de poder prendre més quantitat d’algun altre producte més calòric en compensació.

L’ús moderat de la quantitat d’edulcorants artificials serà clau en la prevenció dels riscos associats a aquestes substàncies.

Cal prestar especial atenció a les begudes light o zero,  galetes i snacks 0% sucres afegits, als iogurts 0%, salses light, ... pel seu contingut en edulcorants artificials. També s’han trobat aquestes substàncies en productes farmacèutics com ara suplements o complements. És un món que va molt més enllà del sobre d’edulcorant que es pot afegir al cafè amb llet.

D’altre banda, i endinsant-se en els productes sense sucre, cal fer una pinzellada sobre un altre component interesant i polèmic que pot trobar-se com a ingredient. Es tracta de la fructosa. Alguns fabricants de productes “sense sucre” l’intercanvien per fructosa i existeix la creença de que d’aquesta manera le producte és “apte per a diabètics” i res més lluny de la realitat.

 

LA FRUCTOSA

La fructosa és un sucre que sol ingerir-se com a sacarosa (sucre de taula). La sacarosa esta formada per una molècula de glucosa i una de fructosa. És el principal sucre de les fruites,  nombrosos vegetals i de la mel.

La glucosa es polimeritza en forma de midó i genera una resposta insulínica. La glucosa és la font d’energia de les cèl·lules i un intermediari metabòlic essencial.

A diferència de la glucosa, la fructosa no és necessària per a la majoria de les cèl·lules, no té cap reacció bioquímica que l’impliqui ni cap importància fisiològica. El seu excés promou la lipogènesis, i la resistència a la insulina que impulsa el síndrome metabòlic, tanmateix promou espècies reactives d’oxigen (Ros) pel que té efectes negatius més enllà de les seves calories.

La principal característica que pot fer interessant la fructosa és el seu baix índex glucèmic, és a dir, el seu baix efecte en l’augment dels nivells de sucre en sang. Aquest és fet que ha portat a utilitzar la fructosa en substitució de la sacarosa i s’hagi recomanat a pacients amb diabetis.  El seu ús comercial com a additiu en aliments i begudes rau en el seu baix cos i per l’alta dolçor que aporta. ­

És però, un edulcorant tant beneficiós com es creu?

Cal mirar l’altre cara de la moneda.  Les accions de la fructosa podrien ser semblants a les del etanol (l’alcohol). La fructosa genera lípids intrahepàtics, inflamació i resistència a la insulina. El consum de fructosa es correlaciona amb el desenvolupament de esteatosis hepàtica (fetge gras)  i estatohepatitis no alcohòlica.  La fructosa sembla no afectar de forma depressiva el sistema nerviós central com ho fa l’alcohol, però si sembla portar a una ingesta continuada independent de la necessitat energètica i formar part d’un cercle viciós amb dependència.

Ademès, tot i que la industria alimentària en defensi la seva seguretat i el seu baix índex glucèmic, cal tenir en compte que sovint la fructosa es troba juntament amb la glucosa, pel que sí augmentaria la resposta insulínica. Així doncs, el seu tret interessant quedaria eclipsat.

Hi ha estudis que evidencien els efectes adversos descrits  quan la ingesta de fructosa és excessiva. La toxicitat però, dependrà del context i de la condició física de cadascú. Sembla ser que les complicacions que pot presentar s’observen en pacients amb dietes hipercalòriques.

Cal deixar clar que la fructosa provinent de fruites i vegetals, on s’origina de forma natural, no s’apropa a les quantitats perjudicials d’aquesta substància. A demès en aquests aliments hi ha components com la fibra, vitamines, minerals i enzims beneficiosos que contribueixen a efectes metabòlics positius. No serà doncs, la fructosa el problema sinó les dosis massives a les que ens estem exposant pel seu ús com a edulcorant afegit. 

Autor:


Cap de Servei Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Especialista en endocrinologia de la gestació Especialista en tumors hipofisaris


Nutricionista i educadora en diabetis


Nutricionista i educadora en diabetis


Nutricionista i educadora en diabetis Especialista en diabetis tipus 1 Especialista en nutrició i esport


Vols fer-nos una consulta Blog d'Endocrinologia i Nutrició?

Cercar en el Blog

També et pot interessar

Nutrició en el càncer

EDULCORANTS ARTIFICIALS

El Dia Mundial contra el Càncer se celebra tots els anys el dia 4 de febrer. L'objectiu d'aquesta campanya és reduir el nombre de morts evitables per càncer, conscienciant a la població en general i realitzant recomanacions per portar un estil de vida saludable

Continuar llegint

Glucagó inhalat. Podrem evitar la punxada?

EDULCORANTS ARTIFICIALS

El glucagó, una hormona que ens ajuda a revertir les hipoglucèmies greus, podria estar disponible per a ús en spray nasal

Continuar llegint

Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. OK | Más información

Política de cookies +