Tractament hormonal substitutiu: tractament de l’ hipopituitarisme

categoría Hipòfisi

03 abril 2017



La disfunció dels sistemes hormonals requereix que nosaltres, els endocrinòlegs, tinguem la suficient perícia i entrega per a trobar el millor tractament de reposició hormonal. I el millor és aquell que de forma més fidedigna reprodueix els nivells d’hormones de l’estat de no malaltia.

La disfunció de la hipòfisi es coneix com a hipopituitarisme i sol ser una condició complexa, perquè falla més d’un sistema hormonal, de vegades, uns depenen dels altres. També depèn de l’edat i el moment de la vida (edat fèrtil o no, creixement o no).

L’hipopituitarisme complert és l’estat de fallada de tots els eixos hormonals hipofisaris anteriors: tiroides, suprarenals, gònades (hormones sexuals) i hormona del creixement. Es pot acompanyar de la fallada de la hipòfisi posterior, el que es coneix com a diabetes insípida on el malalt orina molt perquè li manca l’hormona antidiurética, produïda a la hipòfisi posterior.

Recentment la Societat Americana d’Endocrinologia, ha publicat una guia revisada del maneig de l’hipopituitarisme. Revisa tota la literatura científica disponible i dona directrius de còm tractar segons l’evidència científica acumulada.  Cal dir però, que, en aquest camp, hi ha manca d’alguns estudis fins de modalitats hormonals substitutives com la de l’eix gonadal (estrògens i testosterona) i és important l’experiència del metge en el seu maneig.

Algunes de les recomanacions claus a la guia són:

-La necessitat de disposar d’hormones tiroidees lliures (T4 i T3) per al diagnòstic de l’hipotiroidisme central

-El tractament de l’hipotiroidisme central amb dosis suficients per a mantenir la T4 lliure en el rang alt de la normalitat (puntualitzo: individualitzant sempre)- especial cura hem de tenir amb les gestants amb aquesta condició i els ajustos de dosis d’hormones durant l’embaràs.

-Cal tenir en compte l’índex de massa corporal per a diagnosticar la deficiència de GH

-Cal tractar a les dones en edat premenopàusica amb estro-progestàgens

-El tractament amb cortisona precisa dosis de 15-20 mg al dia, molt inferiors a la dosi usada anys enrere (que encara molts pacients porten) de 30 mg/dia. A revisar en pacients que prenen fàrmacs per l’epilèpsia que augmenten les necessitats.

-Cal parar atenció a la possibilitat de tenir una crisi suprarenal aguda si el tractament amb cortisona no es fa amb cura i no s’adapta en casos de necessitat. Els malalts haurien de portar una tarja d’emergència o un braçalet o collaret que alerti de la necessitat de corticoids.

Autor:


Cap de Servei Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Especialista en endocrinologia de la gestació Especialista en tumors hipofisaris


Vols fer-nos una consulta Blog d'Endocrinologia i Nutrició?

Cercar en el Blog

També et pot interessar

Acromegàlia: nous fàrmacs en un futur proper

Tractament hormonal substitutiu: tractament de l’ hipopituitarisme

Nous fàrmacs en el tractament mèdic d'un dels tumors hipofisaris més complicats: l' acromegàlia

Continuar llegint

Hem assistit a la reunió nacional d'experts en hipòfisi a Madrid del grup de neuroendocrinologia de la SEEN

Tractament hormonal substitutiu: tractament de l’ hipopituitarisme

La reunió s'ha centrat sobretot en l'estudi molecular de tumors hipofisaris d'àmbit nacional en què participem: l'estudi REMAH

Continuar llegint

Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. OK | Más información

Política de cookies +