Insuficiència Suprarenal y malaltia d'Addison


La insuficiència suprarenal és una condició mèdica que pot amenaçar la vida si no es tracta. És important diagnosticar-la i posar-se en mans d'un endocrinòleg expert

1. Què és la insuficiència adrenal o insuficiència suprarenal?

La insuficiència suprarenal és conseqüència de malalties que afecten el còrtex adrenal o de processos hipofisaris que afecten la secreció de corticotropina (ACTH) o de trastorns hipotalàmics que afecten la secreció d'hormona estimuladora de corticotropina (CRH). El resultat és una reducció o absència de producció de cortisol a nivell de l'escorça de la glàndula suprarenal. Si la causa és un trastorn hipotàlem-hipofisari s’anomena insuficiència suprarenal secundària i si es tracta de causa propia de la glàndula suprarenal parlarem d'insuficiència suprarenal primària. No és una patologia freqüent i la seva prevalença global és d'uns 2 a 4 casos per 10.000 persones.

 

2. Què és el cortisol? Per què és tan important?

El cortisol és una hormona produïda a la zona fascicular de la glàndula suprarenal i presenta funcions fonamentals en l'organisme. És una hormona sense la qual no es pot viure, així doncs, la insuficiència suprarenal sense tractament és de risc vital. Al torrent sanguini circula unit a proteïnes, principalment la globulina transportadora de cortisol (CBG), per poder arribar als receptors dels seus teixits diana. Entre les seves accions destaquen la regulació del metabolisme dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids. A través de l'estímul del cortisol s'augmenten els dipòsits de glucogen i la producció hepàtica de glucosa per mitjà d'activació d'enzims claus relacionades en el procés com la glucosa-6- fosfatasa o la glucogen sintetasa. D'altra banda, s'encarrega d'integrar la homeòstasi hídrica en conjunt amb el control de la tensió arterial a través de la seva acció a nivell del sistema vascular i renal (regula la tensió arterial i la quantitat de líquid de l'organisme). El cortisol exerceix també una de les seves accions en el sistema antiinflamatori i immunitari, per exemple, reduint l'acció de la histamina i dels activadors del plasminogen en les reaccions inflamatòries locals. En excés, en l'os provoca una disminució de la massa òssia i pot interferir en l'aparició d'osteoporosi. En el teixit muscular, connectiu i sobre la pell interfereix sobre el catabolisme proteic per la qual cosa un excés de cortisol pot portar a atròfia muscular. A nivell del sistema nerviós central regula l'estat d'ànim provocant manifestacions importants com la depressió, eufòria, psicosi, apatia i letàrgia quan no hi ha nivells de cortisol adequats.

 

3.Insuficiència suprarenal primària o malaltia d'Addison:

La insuficiència suprarenal, és una afecció greu i potencialment mortal a causa del paper central de les hormones suprarenals (cortisol i aldosterona) en l'homeòstasi d'energia, sal i líquids. El primer cas va ser descrit per Thomas Addison i, es denomina malaltia d'Addison. És el resultat d'un descens d'hormones corticosuprarenals d'evolució lenta però progressiva, amb una clínica poc específica, que sense tractament pot conduir a situacions greus (coma, xoc ...) i a la mort del pacient. Això es complica pel fet que el insuficiència suprarenal primària és una malaltia rara amb una prevalença reportada d'aproximadament 100 a 140 casos per milió i una incidència de 4: 1 000 000 per any. La causa principal és l’adrenalitis autoimmune, que freqüentment s'associa amb altres endocrinopaties constituint els anomenats síndromes pluriglandulars autoimmunes (diabetis mellitus tipus 1, tiroïditis, insuficiència ovàrica precoç, celiaquia ...) A la adrenalitis autoimmune es produeixen autoanticossos que actuen contra el còrtex adrenal i l'enzim 21OH-hidroxilasa, fonamental en la producció de corticosteroides. Altres causes menys freqüents són infeccions (tuberculosi), hemorràgia de la glàndula secundària a sèpsis o anticoagulants, hipoplàsia suprarenal congènita o l'ús d'alguns fàrmacs que bloquegen la producció de corticosteroides. La manifestació clínica més típica és la hiperpigmentació de la pell i mucoses secundari a l'increment de la producció de proopiomelanocortina, prohormona d'ACTH o l'aparició de símptomes gastrointestinals com nàusees, vòmits, dolor abdominal amb estudis endoscòpics i radiològics sense alteracions. Altres símptomes associats són la pèrdua de gana (anorèxia) o de pes, astènia o hipotensió que no millora amb la reposició hídrica. Els pacients amb insuficiència suprarenal tenen afegit de forma subjacent una pèrdua de producció de minerolocorticoides (aldosterona), la qual cosa justifica alteracions en l'equilibri hidroelectrolític i disminució de la pressió arterial. Els mineralocorticoides es secreten a la zona glomerular de l'escorça adrenal. El diagnòstic d’ insuficiència suprarenal es realitzarà a través d’una anlítica de sang amb dterminació de cortisol basal i ACTH i en cas de presentar valors no confirmatoris es realitzaran proves dinàmiques d'estímul de cortisol com són la hipoglucèmia insulínica o test d'Sinacthen®.

 

4.Quin tractament hem de seguir si tenim IAP o Malaltia d'Addison?

Les societats científiques recomanen l'ús d'hidrocortisona per davant d’ altres glucocorticoides com a tractament de substitució en els pacients amb insuficiència suprarenal. Es recomana usar en dosis de 5-25 mg al dia o com a segona acció acetat de cortisona (20-35 mg) en dues o tres dosis orals dividides per dia; la dosi més alta s'ha d'administrar al matí en despertar, la següent ja sigui a la tarda (2 h després de dinar; règim de dues dosis) o en el dinar i la tarda (règim de tres dosis). El dèficit d'aldosterona serà substituït a través de la presa de fluodrocortisona en dosis habituals 50- 100μ diaris.

El que sí que és important és recordar el MANEIG DEL TRACTAMENT en situacions especials per evitar una CRISI suprarenal.

http://endocrino.cat/endocrinopaties.cfm/ID/12808/CAT/crisis-adrenal-insuficiencia-suprarrenal-aguda.htm

1- Si febre

Dobli la dosi de glucocorticoides (o tripliqui si> 39 amb prostració)

2- Si vòmits, preparació per a la colonoscòpia o en trauma agut o cirurgia

Administri glucocorticoides via intramuscular o endovenosa:

Actocortina 100 mg: ½ vial o 1 vial intramuscular cada 8 hores fins a la resolució del quadre o fins a la tolerància via oral.

Quan administrem dosis altes de hidroaltesona intramuscular o si tripliquem la dosi, no cal Astonin

 

Els pacients han d’assegurar-se de tenir suficient reserva de medicació:

1-Hidroaltesona Astonin comprimits

2-Actocortina 100 mg + xeringues -

 

És important que els familiars sàpiguen administrar l’ Actocortina intramuscular i que coneguin els ajustos de dosi en cas de malaltia o de vòmits.

 

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través de les vies habituals: WA, telèfon o mail o web: www.endocrino.cat


Vols fer-nos una consulta Suprarenal?

També et pot interessar


Insuficiència Suprarenal y malaltia d'Addison

La Carxofa. Aliments de temporada

Per la seva baixa aportació energètica i greixosa esta molt indicada en aquells pacients que segueixen pautes d’aprimament.

Insuficiència Suprarenal y malaltia d'Addison

L'humus

El consum d’ humus s'associa amb una baixa incidència d’obesitat i altres problemes de salut

Insuficiència Suprarenal y malaltia d'Addison

El consum d'espècies picants genera beneficis per a la salut

Diversos estudis han vinculat l'atracció pel menjar picant a persones atrevides, amb fortes personalitats i persones a la recerca d'aventures.


Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. OK | Más información

Política de cookies +