15 març 2018
Actualment la diabetis es classifica en dues formes principals, diabetis tipus 1 i diabetis tipus 2. La diabetis tipus 2 és la més prevalent actualment en la nostra societat, i en concret, aquest tipus de diabetis és molt heterogènia. Una classificació més concreta, podria proporcionar eines poderoses per poder individualitzar molt millor el tractament de cada pacient.
Actualment el diagnòstic de diabetis tipus I o tipus II es basa predominantment en la presència o absència d'autoanticossos contra antígens de cèl·lules beta pancreàtiques i així poder realitzar un diagnòstic, sent les persones que tenen autoanticossos + diabetis tipus I i amb autoanticossos - diabetis tipus II .
Una investigació, publicada l'1 de març a The Lancet Diabetis & Endocrinology, va recopilar dades sobre gairebé 15.000 pacients de cinc cohorts a Suècia i Finlàndia i van descobrir que hi ha cinc grups de pacients amb diabetis que presentaven les mateixes característiques.
Aquests subgrups es divideixen en 3 formes greus (una correspon a la Diabetis tipus I) i 2 formes lleus (4 representen a la diabetis tipus 2)
Els grups es van basar en sis variables (presència d'autoanticossos, edat del diagnòstic, índex de massa corporal, HbA 1c (resum dels últims 3 mesos del sucre), avaluació de la funció de les cèl·lules β i avaluació de la resistència a la insulina ).
L'anàlisi es va basar en dades de 8.980 pacients, tots els quals van ser diagnosticats de diabetis entre l'any 2008 i 2016. Aquests van ser els resultats:
Grup |
Nombre de persones |
Característiques |
Nom |
1 |
577 |
Inici d'hora de la malaltia Índex de massa corporal relativament baix Control metabòlic deficient Deficiència d'insulina autoanticossos + |
Diabetis autoimmune severa (SAID) |
2 |
1575 |
Inici d'hora de la malaltia Índex de massa corporal relativament baix Control metabòlic deficient Deficiència d'insulina autoanticossos - Alta HbA1c Major incidència de retinopatia |
Diabetis greu deficient en insulina (SIDD) |
3 |
1373 |
Resistència a la insulina Alt IMC Major incidència de nefropatia |
Diabetis resistent a la insulina greu (SIRD) |
4 |
1942 |
Obesitat Menor edat No resistent a la insulina |
Diabetis lleu relacionada amb l'obesitat (MOD) |
5 |
3513 |
Majors d'edat Modestes alteracions metabòliques |
Diabetis lleu relacionada amb l'edat (MARD) |
En observar la progressió de la malaltia en els diferents grups van trobar:
- Els grups 1 i 2 tenien nivells de HbA 1c més alts que els altres grups
- Els grups 1 i 2 van ser més propensos a tenir cetoacidosi en el moment del diagnòstic
- El grup 3 tenia major risc de desenvolupar malaltia crònica, risc de nefropatia diabètica i macroalbuminúria que altres pacients
- El grup 3 tenien un risc substancialment més gran de malaltia renal en etapa terminal
- El grup 2 tenia més risc de patir retinopatia diabètica davant del grup 5
Com interpretem aquestes dades?
Aquesta nova subclassificació podria ajudar a adaptar i dirigir el tractament d'hora als pacients recentment diagnosticats de diabetis.
Per tant, aquesta nova subclassificació podria tenir implicacions importants no només per al diagnòstic i el tractament de la diabetis sinó també per a l'orientació terapèutica futura.
Autor:
Dietista-Nutricionista Educadora en Diabetis Coach nutricional Especialista en Nutrició Esportiva Especialista en intoleràncies alimentàries i al·lèrgies Coordinació unitad d' obesidad
La insulina s'administra en el greix subcutani evitant injectar a nivell intradèrmic o muscular, ja que pot resultar més dolorós o alterar la velocitat d'absorció. Per assegurar una punció adequada d'insulina s'ha de tenir en compte diversos factors, entre ells l'elecció d'una agulla de longitud i gruix adequats.
Continuar llegintJa us hem parlat altres vegades dels edulcorants, del que ens preocupa que puguin empitjorar el sobrepès i la síndrome metabòlica. Un estudi recent liderat pel Dr Richard Young, Universitat d'Adelaide, Austràlia, relaciona el consum d'edulcorants artificials amb l'aparició de Diabetis tipus 2
Continuar llegint