L'endometriosi és una malaltia crònica que afecta entre un 10 i un 20% de les dones en edat fèrtil. Les causes exactes es desconeixen però sí que es creu que hi pot haver certa predisposició genètica i que, en causar alteracions immunològiques, sigui una malaltia autoimmune estrogen depenent.

Què passa exactament l'endometriosi?

L'endometri és la capa que recobreix l'úter i s'encarrega de rebre i acollir l'òvul quan és fecundat. Quan no es produeix la fecundació, el teixit endometrial es desprèn durant la menstruació.

L'endometriosi es defineix per la presència de teixit endometrial ectòpic (fora de l'úter), principalment es troba a l'interior de la pelvis per exemple a les trompes de Fal·lopi o als ovaris i en algunes ocasions a l'intestí, la bufeta o fins i tot a els pulmons.

Com que és un teixit lligat a les hormones de la menstruació, es produeix sagnat i despreniment igual al del període.

La simptomatologia és molt diferent segons la dona, fins i tot en alguns casos pot ser asimptomàtica. Els símptomes més comuns solen ser: dolor menstrual o pèlvic, dolor durant les relacions sexuals o dolor en orinar o defecar.

Encara que es cregui el contrari, la infertilitat no és una de les conseqüències principals d'aquesta malaltia. S'estima que un 30% de dones que la pateixen tenen problemes per quedar-se embarassades.

Com es diagnostica?

El seu diagnòstic no és senzill, per això moltes vegades es fa de manera tardana després d'anys de simptomatologia. En primer lloc cal una bona història clínica (anamnesi) que reconegui els símptomes- les proves complementàries (analítica i proves d'imatge) reforcen el dagnòstic de sospita- la laparoscòpia estableix el diagnòstic definitiu.

Com es tracta?

L'endometriosi es tracta amb hormones per evitar el desenvolupament de la capa endometrial ectòpica, es vol evitar l'acció estrogènica habitualment amb l'ús de progestàgens. De vegades cal cirurgia per eliminar el teixit endometrial, tot i que no és sinònim que no es torni a formar.

S'ha observat que la nutrició també juga paper important en la millora dels símptomes, encara que hem de remarcar que no serà la cura.

En primer lloc es persegueix reduir la càrrega d'estrògens ja que com més grans siguin els seus nivells, més teixit endomètric es formarà i per altra banda, els estrògens promouran la producció d'histamina la qual, com en un cercle viciós, promourà la creació de més estrògens. Per això serà important reduir la concentració d'estrògens i d'aliments rics en histamina.

Estratègies de control del pes corporal

El control del pes corporal és fonamental, atès que l'obesitat és un estat d'excés estrogènic- així que un pilar de tractament serà en control ponderal.

Sempre insistim que aconseguir una reducció de pes definitiva costa pels mateixos mecanismes fisiològics que regulen el pes corporal- així que un team-work nutrició- endocrí ens donarà els millors resultats.

Quins aliments estan implicats en els nivells estrogènics?

En quant a estrògens, serà important potenciar una sèrie d'aliments que directament o indirectament redueixin la seva formació o concentracions. Per exemple trobem els cereals integrals, llegums, alguns vegetals com són les crucíferes (bròquil, coliflor, ruca, etc), l'albergínia o la ceba, fruites o fruits secs.

Pel que fa a la histamina, serà important limitar el consum d'alcohol, fumats i peixos en conserva, embotits, clara d'ou, tomàquet, llet o begudes vegetals o formatges curats.

Una altra substància que es pot controlar a través de l'alimentació són les prostaglandines. Aquestes es formen a través del consum d'àcids grassos i augmenten la contracció muscular de l'úter i produeixen dolor i inflamació. Però hi ha diferents tipus, en aquest cas ens centrarem en la 1, 2 i 3, sent la 1 i la 3 antiinflamatòries i la 2 proinflamatòria.

Per tant, haurem de potenciar la formació de les dues primeres i evitar la formació de les tipus 2.

Les tipus 1 i 3 es produiran consumint aliments amb àcids grassos omega 3 com el peix, greixos vegetals, nous, llavors com el lli i vegetals de fulla verda.

Per la seva banda, les tipus 2 es produiran a través de certs aliments com les carns vermelles, els cereals refinats, l'oli de blat de moro, els lactis, el sucre i tots els productes que continguin o l'alcohol.

La resistència a la insulina o el dèficit de vitamines B12 i C també n'afavoriran la producció. Treballarem la resistència a la insulina amb dieta i exercici més menys teràpia farmacològica o suplements- mà a mà amb l'endocrinoleg.

En quant al gluten, no hi ha estudis determinants però hi ha observacions de millora de símptomes en alguns casos d'exclusió de gluten- encara que els estudis sempre poden estar esbiaixats i el que realment s'avalua és una dieta més rica en vegetals i més pobre en refinats i sucres.

En resum, per millorar l'estat de les pacients és aconsellable promoure una dieta antiinflamatòria i antioxidant a més de variada i equilibrada, acompanyada d'exercici físic i actuar de la mà de l'endocrinoleg i del ginecòleg en treball multidisciplinari.

Cal puntualitzar que cada cas és diferent i caldrà valorar sempre de forma individual per tal de fer unes pautes concretes per a cada pacient.

Pot ser hereditària?

Sí, si hi ha familiars amb antecedents d'endometriosi, hi ha més predisposició a patir-ho.

Si us han diagnosticat D'ENDOMETRIOSIS o penseu que podríeu tenir-la, acudiu a un equip d'Endocrinòlegs i Nutricionistes per poder fer un bon diagnòstic i tractament d'aquesta patologia.