Nutrició > Nutrició Especialitzada

Cada cop més se'ns recomana seguir dietes més baixes en proteïnes animals i poder així augmentar la ingesta de proteïna vegetal.

Si heu decidit ser vegetarià, és imprescindible acudir a un Nutricionista per poder establir una pauta nutricional completa i evitar tenir dèficits nutricionals.

A la dieta vegetariana és imprescindible la suplementació amb vitamina B12 i hauríem de valorar la ingesta de proteïnes, calci, iogo, vitamina D…

Es parla que el 5% de la població mundial seria vegetariana o vegana d'aquí uns anys.

Les dietes veganes o aliments vegans cada vegada són més freqüents a la nostra població. Per això, hem de conèixer com ha de ser l'alimentació en un pacient vegà i valorar suplementació si cal.

A ENDOCS us assessorem per portar una alimentació vegana (sense productes animals) oovolactovegetariana (amb ous i lactis) saludable i suficient.

Les nostres Dietistes-Nutricionistes ofereixen consell alimentari-nutricional per fer les combinacions pertinents per obtenir tots els nutrients essencials (proteïnes, ferro, vitamina B12, calci, etc.)

Diferents patologies, o una nutrició errònia -per manca de gana per malaltia- poden conduir a dèficits vitamínics (anèmia per manca de B12, dèficit de vitamina D...) i/o de minerals (anèmia ferropènica, osteoporosis per dèficit de calci...).

Podem ajudar-lo a avaluar la seva ingesta, detectar possibles situacions  que puguin estar causant el trastorn i li farem propostes per a potenciar les fonts alimentaries necessàries en cada cas. En el marc d’un equip multidisciplinar, l’endocrinòleg prescriurà suplementació farmacològica si és necessària.

De vegades, els pacients acudeixen a consulta per augmentar de pes.

Ens hem de centrar a augmentar la ingesta calòrica d'aquests pacients. Per això uns consells són:

•  Augmentar la ingesta de proteïnes de qualitat
• Augmentar la ingesta de greix saludables: Oli d'oliva verge extra, fruita seca, llavors, alvocat, peix blau...
• Augmentar la ingesta de carbohidrats: Potenciar a cada menjar els carbohidrats com a plat principal. fonts de carbohidrats serien: arròs, pasta, patata, llegums, quinoa, pa... potenciar aquells integrals o de baix índex glucèmic.
• No abusar d'aliments processats com pastisseria, galetes, dolços o aliments processats ja que augmentarien la ingesta calòrica però empitjorarien la salut del pacient.

És important estudiar a cada cas (juntament amb l'endocrinoleg), quina situació clínica pot estar associada amb el baix pes, per garantir un bon estat de salut global. Hem de descartar estats carencials i problemes hormonals que se'n derivin, per exemple l'amenorrea (manca de cicle menstrual).

La insuficiència renal es defineix com la pèrdua de la capacitat funcional de les nefrones.

Hi ha dos tipus d'Insuficiència Renal: Insuficiència Renal Aguda (IRA) o Insuficiència Renal Crònica (IRC).

Es considera Insuficiència Renal quan la filtració glomerular és inferior a 60. Quan la filtració glomerular és molt baixa i la fallada renal és irreversible cal fer diàlisi o trasplantament renal.

El ronyó és l'encarregat de depurar la sang del nostre organisme eliminant totes les toxines i els productes de rebuig en forma d'orina. Quan la funció renal falla, s'acumulen a la sang substàncies que haurien de ser excretades, com la Creatinina i substàncies de rebuig.

Reduir el potassi, el fòsfor, el sodi i el control de les proteïnes, són els pilates bàsics en alimentació del pacient amb insuficiència renal.

A ENDOCS li expliquem com fer aquestes adaptacions amb la finalitat preservar al màxim la funció renal i així enlentir la progressió de la malaltia.

Una alimentació rica en greixos saturats en el cas de hipercolesterolèmia, en sucres simples en la hipertrigliceridèmia, en purines quan s’eleva l’àcid úric... Altres apareixen per problemes de sobrepès i sobreingesta.

Les Dietistes-Nutricionistes d’ENDOCS estudien cada cas per oferir al pacient un consell personalitzar per a que impliqui un canvi alimentari realitzable pel pacient i permeti la normalització d’aquests paràmetres

Aquest tipus de nutrició s'utilitza en aquells casos en què el pacient no pugui, no hagi de menjar o no vulgui i el seu tracte intestinal estigui en bones condicions.

En són un exemple:

• Rebuig al consum d'aliments (malalties psiquiàtriques com ara Alzheimer, anorèxia nerviosa, depressió, etc).
• Alteracions de la digestió i absorció d'aliments (quimioteràpia, malaltia inflamatòria intestinal, pancreatitis, síndromes de malabsorció, etc).
• Alteracions en el mecanisme de deglució (cirurgia digestiva o maxil·lofacial, lesions o tumors traumàtiques al capdavant o coll, seqüeles per tractament de radiació o quimioteràpia, etc).
• Alteracions neuromotores de la deglució (tumors cerebrals, disminució de l'estat de consciència, malalties degeneratives, etc.).
• Necessitats especials de nutrients (VIH, insuficiència renal, sepsi, etc).

En cas de realitzar l'alimentació per via enteral, cal fer una valoració del pacient i el càlcul dels requeriments nutricionals del pacient.

La litiasi és la formació de càlculs o pedres a l'aparell urinari.

Pot cursar sense símptomes (si els càlculs són petits) o manifestar-se amb dolor, sang en orina o obstrucció.

Hi ha diferents tipus de càlculs: d'oxalat càlcic, de fosfat càlcic o d'àcid úric. En aquests pacients i depenent de l'origen de la formació dels càlculs, caldrà fer una alimentació controlada en calci, oxalats, fosfat i/o purines.

Els pacients que presenten hipertensió arterial han de controlar l'alimentació reduïnt la ingesta de sodi i tots els aliments que continguin elevades quantitats d'aquest. Els aliments més rics en sodi són: embotits, salaons, fumats, aliments processats en general...

Hem d'augmentar la ingesta de potassi a la dieta, augmentant tots aquells aliments com les fruites i verdures.

Si també acompanya de sobrepès o obesitat, baixar de pes ajudarà moltíssim a millorar aquestes patologies.

La hiperuricèmia es dóna quan les concentracions d'àcid úric en sang estan per sobre dels valors normals (sent entre 2,4 i 6 mg/dl en dones i 3.4 i 7 mg/dl en homes).

La hiperuricèmia en si no produeix simptomatologia però pot desencadenar gota, litiasi renal o neuropatia gotosa.

La gota es produeix quan les concentracions d'àcid úric en sang són tan elevades que aquest precipita en forma de sals d'urat a les articulacions i teixit conjuntiu, produint dolor.

Mantenir un pes adequat, evitant el consum de sucre i augmentant la ingesta de fibra de la dieta serien algunes de les recomanacions per millorar aquesta patologia.

D'altra banda és important promoure una dieta basificant per evitar la precipitació i formació de vidres d'urat, aquesta es basa a moderar el consum de carn, peix, ous, greixos vegetals i certs hidrats de carboni com cereals, arròs o blat i potenciar el consum aliments alcalins com llegums, verdures o patates.