Tiroides > Nòdul Tiroïdal- Goll Multinodular
Nòdul Tiroïdal- Goll Multinodular
Què és un nòdul tiroïdal?
Un nòdul a la glàndula tiroide es una lesió dins de la glàndula degut a un creixement anormal de les cèl·lules tiroïdals.
I un goll multi nodular?
Es un augment de la mida de la glàndula degut a un creixement del teixit amb formació de nòduls
Cóm s’estudien els nòduls tiroïdals? ECOGRAFIA
L’eina principal en l’estudi dels nòduls tiroïdals és l’ecografia
L’ecografia tiroidea és una exploració senzilla, no invasiva que estudia la forma i les característiques de la glàndula. En el cas en que es detectin un o més nòduls, és possible que aquests s’hagin d’estudiar amb més detall.
Els avanços i la precisió dels nous equips han permès desenvolupar criteris ecogràfics de benignitat o malignitat. A partir de l'anàlisi de diferents característiques dels noduls, podem aproximar-nos al diagnòstic i determinar la necessitat o no de realizar una PAAF.
La classificació ecogràfica es coneix com a TIRADS. El TIRADS avalua: la definició del nòdulo, el tipus de vascularització, la presència de microaclcificacions, l' ecogenicitat, entre altres característiques. Cada categoria s'associa amb un risc determinat de malignitat, a partir del TIRADS 4, és necessari fer una PAAF (en ocasions també en un TIRADS 3).
Segons les característiques clíniques i ecogràfiques pot ser necessari completar l’estudi dels nòduls amb una PAAF. La PAAF és una Punció- Aspiració-amb Agulla Fina. La tècnica consisteix en punxar amb una agulla guiada per ecografia, el nòdul o nòduls que ens interessa estudiar. De la punció surt un material que cal analitzar per l’anatomopatòleg. L’anàlisi de la mostra ens pot donar un diagnòstic clar: benigne o maligne, però en moltes ocasions el diagnòstic ens el donen en una escala de risc (l'escala de BETHESDA) i l’endocrinòleg ens informarà de quina és l’actuació a seguir en cada cas concret.
Quins tipus de nòduls podem trobar?
Els diferents tipus de nòduls que podem trobar, varien en funció:
A. Segons la composició
- Quístics si el contingut del nòdul es líquid
- Sòlids si el contingut son cèl·lules i
- Mixtes, es a dir amb líquid i cèl·lules.
B. Segons el comportament
Poden ser també benignes (pràcticament tots els quístics ho són) i malignes- si tenen capacitat d’invaïr teixits del voltant i causar metàstasis a distància
C. Segons la capacitat de fabricar hormones
Si la classificació es fa per la capacitat dels nòduls de segregar hormones mitjançant la gammagrafia parlem de:
- Nòduls freds en cas de que no hi hagi captació
- Nòduls calents
- Si ademés observem a la gammagrafia un excés de captació del nòdul amb anulació de la capatció de la resta de la glàndula- parlem de nòduls tòxics
Els nòduls calents rarament són malignes
D. Segons les característiques ecogràfiques
L’ecografia s’ha perfeccionat molt en l’estudi dels nòduls tiroïdals fins el punt que segons les característiques ecogràfiques podem definir un nòdul com a sospitós o no sospitós amb força precisió. En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu molts cops necessita d’una anàlisi de les cèl·lules que composen el nòdul.
Per què es produeix el goll multinonodular?
Desconeixem amb certesa les causes que fan que un tiroides faci nòduls. Hi ha factors ambientals com el tabac les infeccions i el dèficit de iode que poden afavorir-ho. També s’ha detectat mes incidència en regions deficitàries de iode i ha un component genètic manifest entre persones de la mateixa família
Tanmateix poden aparèixer nòduls si el tiroides funciona poc i hi ha un augment de la hormona que l’estimula o TSH.
Per últim, una inflamació (tiroïditis) crònica de la glàndula pot desencadenar la formació de nòduls
Quins símptomes dóna el goll multinodular?
En la majoria de casos, cap símptoma, però si el creixement es important es pot notar una opressió al coll o be una molèstia “nosa” al tragar.
Si el nòdul es calent o tòxic, tal com hem esmentat abans, la persona pot notar palpitacions, tremolor i nerviosisme, símptomes típics d’hipertiroïdisme.
Còm es diagnostica el goll multinodular
En primer lloc el diagnòstic es per exploració física d’un/una especialista amb experiència. Amb la palpació es detecta la consistència, la mida, la forma, la adherència etc.
El segon pas es la ecografia de la glandular per tal de valorar les mides i característiques morfològiques , i segons les característiques s’aconsella fer una PAAF (Punció-Aspiració amb Agulla Fina) per tal de diagnosticar el tipus de cèl·lules que te el nòdul
Quin és el tractament?
En la majoria de casos, si el/els nòduls son petits l’actitud és expectant amb controls clínics i ecogràfics periòdics. Si hi ha un excés (hipertiroïdisme) o un dèficit (hipotiroïdisme) de la funció associada al goll multinodular es tractarà adequadament.
La cirurgia es reserva per nòduls amb citologia (PAAF) maligna o sospitosa de malignitat, també pels nòduls grans amb compressió local, i per nòduls que tenen un creixement molt ràpid.