Obesitat > Síndrome metabòlica

Què és la síndrome metabòlica?

És un dels principals problemes de salut del segle XXI.

Consisteix en la coexistència de diferents condicions clíniques en un mateix individu que augmenten el risc de desenvolupar diverses malalties: diabetis, malalties cardiovasculars, càncer, síndrome d’ovari poliquístic, esteatosis hepàtica (fetge gras), asma, i problemes de la son.

Prevalença a Espanya

Hi ha pocs estudis a Espanya que hagin donat dades epidemiològiques del síndrome, però però 2 sí que ho han fet: estudi ENRICA (Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya) i l’estudi DARIOS.

El primer d’ells es va dur a terme entre 2008 i 2010 i es va detectar una prevalença de la malaltia del 22.7%. En el segon, la prevalença va ser del 32% en homes i del 20% en dones. Cal tenir en compte que pot haver-hi diferències en els criteris aplicats.

Criteris diagnòstics de síndrome metabòlica:

La primera definició de la síndrome metabòlica va ser de la Organització Mundial de la Salut (OMS) al 1988. D’ençà, s’han anat fent varies propostes de criteris diagnòstics per part de diferents societats científiques que difereixen en els components serològics o antropomètrics i/o en els punts de tall d’aquests. Degut a aquestes divergències, és complicat estimar les prevalences d’aquesta malaltia.

Els criteris que solen ser més utilitzats són els criteris proposats al 2001 per la NCEP (Programa d’Educación Nacional de Colesterol d’EEUU) al seu III Panell del Tractament Adult, i modificats posteriorment per la AHA (Associació Americana del Cor) i per NHLBI (Institut Nacional de Cor, Pulmó i Sang) al 2005 :

• Pressió arterial > 130/85 mmHg (o en tractament farmacològic)
• Glucosa en dejú >100mg/dl ((110 la NCEP) o en tractament farmacològic)
• Triglicèrics > 150mg/dl (o en tractament farmacològic)
• Colesterol HDL < 40mg/dl en homes/<50mg/dl en dones (o en tractament farmacològic)
• Obesitat abdominal definida per un perímetre de cintura ≥ 102cm en homes/ ≥ 88cm en dones

Les persones que pateixen més de 3 d’aquests marcadors es diagnostiquen de síndrome metabòlica.

L’ evidència científica actual ens adverteix que pacients amb síndrome metabòlica tenen el doble de probabilitats de patir malalties cardiovasculars i fins a cinc cops més probabilitats de patir diabetis tipus 2.

La literatura sobre l’ epidemiologia de la malaltia permet detectar que l’envelliment i l’excés de pes (índex de massa corporal i/o greix visceral elevat) són factors clau per l’aparició de les altres condicions associades a la síndrome.

Com puc prevenir la síndrome metabòlica?

A través d’un estil de vida saludable i pèrdua de pes.

Un estil de vida saludable és aquell que comprèn una dieta sana i un estil de vida actiu. Amb aquests, aconseguirem prevenir les condicions que poden acabar desencadenant la malaltia.

Entenem per dieta sana:

• Abundància de vegetals i fruita, així com de llegums i cereals integrals.
• Evitar un excés de proteïnes animals (carn, peix, ou, especialment carn i carns vermelles) a expenses d’incrementar proteïnes vegetals (llegum, quinoa, soja, seitàn, etc).
• Preferir l’aigua mineral per hidratar-nos, evitant els refrescos, les begudes alcohòliques i els sucs de fruita (especialment els envasats amb sucres afegits)
• Potenciar els greixos saludables (oli d’oliva verge extra, fruits secs crus o torrats, alvocat, olives) i reduir greixos poc saludables (olis refinats, excés d’olis de llavors, greixos hidrogenats com les margarines)

D’altra banda, només considerem persones no sedentàries aquelles que realitzen com a mínim entre 10.000-15.000 passos diaris.