Tiroides > Oftalmopatia tiroidea

Què és?

L’oftalmopatia tiroidal o oftalmopatia de Graves és una manifestació comú de l’hipertiroidisme autoimmune (o malaltia de Graves Basedow). Entre un 25 i un 70% dels malalts desenvolupen algun grau oftalmopatia (segons amb quina tècnica fem la valoració). Els pacients amb hipotiroidisme autoimmune (malaltia de Hashimoto) també la poden presentar però amb molta menys probabilitat.

Per què es produeix?

Es tracta d’una patologia autoimmune: els limfòcits (cèl·lules importants en els mecanismes de defensa del cos davant l’exterior), s’equivoquen i fabriquen uns anticossos que reaccionen contra cèl·lules de la pròpia òrbita, en concret sobre els fibroblasts, el greix orbitari i sobre els músculs extraoculars. No sabem per què els limfòcits s’equivoquen i reaccionen contra un teixit propi, entre les possibles hipòtesis es troben: l’exposició a un virus o a un tòxic. Molts cops s’identifica un grau important d’estrés com a desencadenant de la malaltia.

Els anticossos implicats en l’oftalmopatia són els mateixos de l’hipertiroidisme: Els TRAb o TSI (anticossos anti receptor de TSH)

El més habitual és que aparegui simultàniament amb la fase d’hipertiroidisme de la malaltia de Graves Basedow, però també pot aparèixer abans o després de l’hipertiroidisme o en casos d’hipotiroidisme (en malaltia mixta o en només hipotiroidisme).

Quins són els símptomes?

Els símptomes poden ser: sensació d’irritació dels ulls (com de sorra als ulls), prurit (picor), envermelliment, llagrimeig i dolor ocular espontani o amb els moviments. En ocasions hi inflamació del teixit retro-ocular (del darrera del globus ocular), afectant la musculatura i provocant protrusió o sortida de l’ull cap enfora. Altres manifestacions són la diplopia o visió doble, i en casos extrems pot ocasionar pèrdua de visió.

Els símptomes es valoren conforme a diferents escales, la més utilitzada és el CAS.

Es coneixen factors de risc?

El risc de patir-la augmenta amb el consum de tabac, de manera que a mes cigarrets consumits, mes possibilitats de presentar oftalmopatia i també mes gravetat de la mateixa. També és factor de risc, la presència i el títol dels anticossos TRAb.

Còm s’avalua?

L’oftalmopatia tiroidea precisa un treball multidisciplinar entre endocrinòleg i oftalmòleg, doncs el tractament de la propia malatia de Graves, pot veure’s condicionat per l’existència o no d’oftalmopatia. Hi ha diverses escales per determinar la gravetat i l’activitat de la malaltia, pel que en funció del grau es realitzarà un tractament o un altre.

Quin és el tractament?

El tractament es basa en mantenir la funció tiroidea normalitzada i en millorar la simptomatologia. Quan l’oftalmopatia és lleu (CAS 1/2), es recomana utilitzar protectors pels ulls (ulleres), llàgrimes artificials durant el dia i lubricants oculars durant la nit.

S’obté milloria clínica amb l’elevació del capçal del llit a la nit (o utiltzant doble coixí) i també amb la utilització d’ulleres fosques.

Hi ha dades científiques que donen suport al tractament oral amb seleni a dosis de 200 mcg/dia en casos d’oftalmopatia activa.

Quan l’oftalmopatia és moderada o greu (CAS > o = a 3) es pot necessitar tractament amb corticoids, donant-se en la majoria dels casos de forma endovenosa en polsos, ja que són mes efectius i tenen menys efectes secundàris que si es donen via oral. Els administrem de forma setmanal en 12 setmanes en infusió endovenosa.

Fins ara, si no hi havia resposta als corticoides s'havien provat fàrmacs com el rituximab, o bé la radioteràpia externa o la cirurgia descompressiva de l'òrbita.

Recentment en 2020, la FDA ha aprovat el Teprotumumab: la primera medicació específicament aprovada per tractar la malaltia ocular tiroïdal activa. Teprotumumab és un anticòs monoclonal dirigit a bloquejar el receptor d'IGF-1. El desenvolupament d'aquest fàrmac es va realitzar després de constatar en models in vitro que els anticossos antireceptors de TSH- responsables de la oftalmopatia-, reaccionaven a través del receptor d'IGF-1 en fibroblasts. http://endocrino.cat/blog-endocrinologia.cfm/ID/13864/CAT/teprotumumab-primera-medicacio-especificament-aprovada-tractar-malaltia-ocular-tiroidal-activa-.htm

Un 83% dels pacients tractats amb Teprotumab redueixen la proptosis (ulls sortits) una mitjana de 3,3 mm. Els estudis d'imatge demostren que aquesta millora està en relació a una disminució de la mida de la musculatura retroorbitaria, així com a una reducció del greix o a ambdues combinades. La resposta és independent l'edat, el gènere o entre fumadors i no fumadors.

Es tracta d'un tractament prometedor encara preliminar i l'accés i el maneig encara s'està implementant, però aporta un gran avenç en aquesta patologia de tractament limitat fins ara- són molt bones notícies.