Tiroides > Tiroides i Gestació

Quan el tiroides no funciona bé podem tenir infertilitat, avortaments o pèrdues fetals en gestació inclús avançada i part prematur amb totes les conseqüències que comporta.

La gestació influeix de manera important en la funcionalitat de la glàndula tiroidea, el seu bon funcionament es essencial per la salut materno-fetal.

Durant la gestació es produeixen un seguit de canvis en el metabolime del iode, en els estrògens, i en l’economia tiroïdal. En resum augmenten els requeriments de la hormona que secreta el tiroides (tiroxina) en relació a la situació normal.

És per això que petites alteracions que passen desapercebudes en condicions normals poden ser evidents durant la gestació i tenir conseqüències tant pel fetus com per la gestació en si.

És molt important saber que de vegades no donen cap símptoma a la mare, o de vegades es relacionen amb una major dificultat per a gestar o amb avortaments de repetició.

El Servei d´Endocrinologia de l´Institut Dexeus disposa d’una Unitat especialitzada de Tiroides i Embaràs amb una amplíssima experiència en aquest tema conjuntament amb el Servei d’Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció.  

Si vostè té malaltia tiroidea i pensa en un embaràs, consulti’ns. Si té dificultat en quedar-se embarassada, podria tenir malaltia tiroidea sense saber-ho, consulti-ho.

No és infreqüent que algunes persones desenvolupin anticossos contra el seu propi tiroides, o anticossos antitiroïdals (10-12% de dones). Els anticossos generen una reacció d’inflamació al tiroides que pot ocasionar una disfunció: hipotiroïdisme si funciona de menys o hipertiroïdisme si funciona de més. De vegades només hi ha anticossos sense que s’afecti la funció. En situació normal aquests anticossos  poden passar desapercebuts, però no es així en cas de gestació. És a dir, encara que la mare tingui valors normals d’hormones tiroidees, si té anticossos positius aconsellem seguiment estret i en la majoria dels casos tractament per tal de disminuir el risc d’avortament, de mort fetal i de prematuritat.

És particularment essencial en pacients amb antecedents d’avortaments, esterilitat, infertilitat, o antecedents familiars o personals de malaltia tiroïdal o d’altres malalties autoimmunes, estudiar el funcionament de la glàndula tiroïdal i la presència d’anticossos abans de l’embaràs . També s’aconsella estudiar les pacients que tenen goll (augment de la glàndula) o que presenten símptomes de disfunció tiroïdal.

En pacients amb hipotiroïdisme conegut.

L’hipotiroïdisme que no es tracta correctament en l’embaràs podria causar complicacions obstètriques, avortaments, parts prematurs i influenciar el desenvolupament neuropsicològic de l’infant. Tot això és pot evitar controlant correctament la malaltia en la gestació.

Un estudi epidemiològic realitzat als EEUU en 200.000 pacients amb hipotiroïdisme conclou que caldria realitzar una millor feina en l’ ajust de les dosis d’hormona tiroidea en la gestació. És fonamental saber què cal fer.

• És ideal preparar la gestació. Idealment cal comunicar a l’endocrinòleg el desig gestacional per tal d’ajustar el tractament a les dosis òptimes pregestació
   
• Un cop es coneix l’estat de gestació Quan la pacient ja té un hipotiroïdisme conegut i tractat, és fonamental pujar la dosi tan bon punt es coneix l’estat de gestació
   
• Quan hi ha història de cirurgia tiroide. En pacients amb història de cirurgia tiroidea recent és fonamental consultar amb l’endocrinòleg encara que els hagi quedat una funció normal. Cal assegurar que la glàndula pugui cobrir les necessitats en la gestació i establir la necessitat o no de tractament
   
• Després del part. Un cop la gestació va endavant, aquesta pot reduir les concentracions d’anticossos anti-tiroidals per un fenòmen que es coneix com a immunotolerància.  De forma antagònica després del part acostuma a haver un rebrot dels anticossos i sovint patim fluctuacions de la funció tiroidea o fenòmens de tiroïditis amb inflamació glandular i hipertiroidisme. És per això que cal controlar-se també en el post-part.

En pacients amb hipertiroïdisme conegut

És fonamental que el maneig de la malaltia el realitzi un equip especialitzat amb experiència en la patologia. Cal afinar el màxim per a reduir les complicacions tan obstètriques com materno-fetals que s’associarien a una malaltia incorrectament controlada.

• És ideal preparar la gestació. La pacient hipertiroïdea en tractament ha de comunicar a l’endocrinòleg el desig gestacional per tal de canviar de fàrmac. El fàrmac d’elecció en el primer trimestre de la gestació és especial i només se serveix a la farmàcia hospitalària, es diu PTU i és de la mateix família que els fàrmacs que utilitzem fora de la gestació però amb alguna particularitat. És fonamental fer aquest canvi abans de la concepció i ajustar el tractament a les dosis òptimes pregestació. En segon trimestre cal retornar als fàrmacs habituals
   
• Un cop es coneix l’estat de gestació. Utilitzarem les dosis mínimes del fàrmac per tal de tenir uns nivells d’hormones T4 i T3 en el marge alt de la normalitat. El seguiment el farem per T4 i no per TSH. Sempre és millor deixar un lleuger hipertiroïdisme que passar-nos en el tractament, doncs els fàrmacs travessen la placenta i potencialment podrien causar un hipotiroïdisme fetal en funció de les dosis.
   
• Control d’anticossos TRAb i del tiroides fetal. És important mesurar els anticossos TRAb (=estimulants del receptor de TSH) que poden travessar la placenta i estimular el creixement de la glàndula fetal. El risc es dona sobretot quan superen 3-4 cops els nivells normals.  En aquests casos serà important vigilar ecogràficament els possibles signes d’hipertiroïdisme fetal perquè aleshores es podria tractar a través de la mare. Aquesta ecografia l’ha de realitzar un ecografista amb formació i experiència específica en aquest tema. A Hospital Quirón- Dexeus som especialistes en l’estudi ecogràfic de les possibles alteracions tiroïdals del fetus, consulta’ns.
  
  L’hipertiroïdisme fetal es dona en un 5-10% de pacients amb hipertiroïdisme actual o passat. Les pacients amb història d’hipertiroïdisme tractat amb iode poden mantenir els anticossos actius durant anys després del tractament i s’han de vigilar també.
   
• Després del part. Un cop la gestació va endavant, acostuma a millorar la malaltia i reduir les concentracions d’anticossos per un fenòmen que es coneix com a immunotolerància- això fa que en molts casos es pugui suprimir la medicació antitiroidal i protegeix la glàndula fetal de l’hipertiroidisme (sobretot si normalitza o redueix molt els anticossos TRAb).  De forma antagònica després del part acostuma a haver un rebrot i sovint es reactiva l’hipertiroïdisme i cal reforçar o reiniciar el tractament

• Es pot desenvolupar durant 1 any després del part per inflamació de la glàndula tiroides.

• Afecta a un 5% pacients sense antecedents de disfunció tiroïdal.

• La presencia d’anticossos antiTPO en 1er trimestre és factor predictiu , augmentant el risc fins a un 40%.

• Acostuma a tenir 3 fases: hipertiroïdisme seguida d’hipotiroidisme i finalment normalització (o en alguns casos es manté l’hipotiroidisme)

• No sempre precisa tractament específic, però de vegades sí, és molt important seguir-ho

• De vegades es manifesta clínicament com una depresió por-part. És fonamental pensar-hi i determinar la funció tiroidea en aquestes pacients.

1-Suplementació de iode durant l’embaràs i la lactància

http://www.seep.es/privado/gtiroides/Articulo_yodo_TDY.pdf

2-Screening de la disfunció tiroidea en la gestació

http://www.elsevier.es/es-revista-endocrinologia-nutricion-12-articulo-deteccion-disfuncion-tiroidea-poblacion-gestante-90161817