Moltes vegades en fer canvis d'alimentació per afavorir la pèrdua de pes es redueixen quantitats de la ingesta diària, s'incrementa la ingesta de fibra i es fan coccions amb menor quantitat de greixos. Tot això pot afavorir que el trànsit intestinal es vegi alentit i el ritme deposicional també. D'altra banda, l'ús de certs fàrmacs també utilitzats en la pèrdua de pes poden produir aquest efecte.

Quins canvis podem fer a nivell nutricional per millorar aquesta situació?

En primer lloc, una bona hidratació serà essencial, és a dir, un consum mínim de 1.5 litres d'aigua/infusions al dia que equival a 6-8 gots, serà primordial.

Incloure llavors de chía o lli al dia a dia. Aquest tipus de llavors són riques en mucílags, un tipus de fibra que en hidratar-se forma una mena de gelatina que a més d'augmentar la mida el bol fecal, promou l'estimulació de l'intestí i per tant facilita l'evacuació.

Poden deixar-se en remull amb aigua durant la nit i prendre-les juntament amb l'esmorzar o bé afegir-les a les amanides, iogurts o cremes de verdures i ingerir la quantitat esmentada d'aigua al llarg del dia per tal d'hidratar-les.

Les llavors tant de chía com de lli són considerades “superfoods”, ja que contenen un elevat contingut de nutrients com Calci, ferro o omega 3, però per absorbir-los s'han de consumir mòlts.

Un altre aliment que cal tenir en compte quan es vol millorar el trànsit intestinal és la civada. Els flocs de civada tenen un alt contingut en fibra i afegir certa quantitat, per exemple a l'esmorzar, pot afavorir a una millor evacuació.

Generalment recomanem afegir-los per esmorzar juntament amb beguda vegetal enriquida en calci, llet o bé en quefir o iogurt, rics en bífid bacteris.

De vegades, aquests canvis en l'alimentació no són suficients i cal l'ajuda de laxants.

Els laxants anomenats Macrogol o osmòtics es caracteritzen per la seva capacitat d'incorporar aigua a la femta, promovent que tinguin una textura més tova, de manera que facilita l'evacuació i fa que siguin més freqüents. Aquest tipus de laxants solen estar indicats en embaràs i lactància tot i que sempre s'ha de consultar el ginecòleg sobre el seu ús. Cal tenir en compte que molts d’ells estan contraindicats en aquelles persones que presents presentin patologies a nivell intestinal com malaltia de Crohn, colitis ulcerosa o antecedents d'obstrucció intestinal.

Un altre tipus de laxants comunament usats són aquells anomenats formadors de volum. El seu efecte és similar al de les llavors de chía i lli; els seus components s'hidraten formant mucílags que donen volum a la femta ajuden al moviment peristàltic de l'intestí.

Igual que els esmentats anteriorment, sempre s'ha de consultar amb el metge en cas d'embaràs o lactància i tenir-ne en compte la composició ja que depenent d'ella poden no estar indicats en cas d'alteracions de tiroide o d'intoleràncies alimentàries.