La semaglutida és un fàrmac agonista GLP-1 que ha estat estudiat recentment en un assaig en adolescents STEP TEENS (Semaglutide Treatment Effect in People With Obesity).

Un primer assaig d'aquest medicament ja va permetre que la Food and Drug Administration (agència reguladora de medicaments nord-americans) l'aprovés el gener d'aquest any per al tractament en obesitat de més de 12 anys.
En aquest segon anàlisi, s'ha estudiat l'efecte de la Semaglutida davant d'un grup control. Els resultats pretenien analitzar l'efecte en la baixada de pes (mesurat a partir de l'IMC), però també l'efecte en el metabolisme de la glucosa, en factors de risc cardiovascular, seguretat i tolerabilitat.

Després de l'administració del fàrmac o placebo durant 68 setmanes, es va observar una baixada en un 45% per sota del llindar d'obesitat al grup que va prendre el fàrmac, mentre que només un 12% al grup placebo ho van aconseguir.

Van desglossar els individus amb obesitat en tres categories, depenent del grau d'obesitat que presentaven. Aquells que presentaven inicialment un grau III (mòrbida) i que van ser tractats amb Semaglutida, es van mantenir un 34,1% en aquesta categoria mentre que el percentatge restant va baixar de categoria (36,4% a grau II, 18,2% a grau I i un 11% per sota del llindar d'obesitat). Pel que fa als participants amb placebo que presentaven un grau III d'obesitat, només un 9,1% va disminuir a obesitat tipus II a les 68 setmanes.

En obesitat de grau II, els participants amb placebo es van mantenir en un 71% a la seva categoria, mentre que dels participants amb Semaglutida més del 50% van reduir per sota del llindar d'obesitat.

En obesitat de tipus I, el 26% dels pacients amb placebo van reduir l'IMC per sota del llindar d'obesitat, mentre que dels que estaven amb Semaglutida va ser al voltant d'un 80%.

Els experts remarquen que per assegurar un tractament adequat de l'obesitat, els adolescents han de poder accedir a una atenció sanitària integral, que seria un tractament de llarga durada que inclogui teràpia nutricional, exercici, suport conductual i teràpia del son.

L'estudi estava limitat al nombre de participants i caldria veure'n els resultats en grups de població diferents. També es va fer l'avaluació sobre la base de l'IMC, la qual cosa pot generar confusió al no diferenciar entre pèrdua de greix o massa muscular.