Diversos estudis demostren que realitzar els àpats de manera descompensada (fora d’horaris o amb proporcions calòriques errònies) afavoreix l’aparició d’excés de pes, dificulta la pèrdua ponderal i augmenta el risc de patir Diabetis Tipus 2

Què és la crononutrició?

Aquest concepte va sorgir al 1986 de la mà d’un doctor anomenat Alain Delabos. És una filosofia que suggereix alimentar-se seguint els nostres rellotges biològics sota la idea que els aliments tenen uns efectes o altres en l’organisme depenent l’hora en què siguin ingerits.

A l’actualitat, la crononutrició estudia l’efecte de l’alimentació sobre el nostre sistema circadiari. És a dir, estudia l’efecte de la ingesta sobre la secreció d’hormones relacionades amb la gana, la sacietat, el son, la vigília, la tolerància a la glucosa, etc. i les repercussions d’aquests efectes.

Què mostren els estudis?

1. Quin és l’efecte d’una ingesta calòrica superior a l’esmorzar vs. superior en el sopar en la pèrdua de pes en dones amb excés ponderal?

S’observa que aquell grup de dones que consumeix més calories en el esmorzar que no pas en el sopar, però un total de calories diàries igual en ambdós grups, presenta:

• Una major pèrdua de pes
• Una millor tolerància a la glucosa i per tant, un menor risc a partir Diabetis Tipus 2
• Una major sacietat durant el dia

2. Com es relaciona la hora de la ingesta (dinar abans o després de les 15:00h amb la pèrdua de pes?

S’observa que aquelles persones que menjaven abans de les 15:00h presentaven una major pèrdua de pes i amb un ritme més ràpid que els que mengen després de les 15:00h, sent la ingesta calòrica total diària igual per ambdós grups.

3. Com afecta la hora de la ingesta en la tolerància a la glucosa (risc o no a patir Diabetis Tipus 2) i a la pèrdua de pes?

De manera similar a l’estudi anterior, aquest avalua els efectes de dinar a les 13:00h o bé, a les 16:30h amb les mateixes calories totals diàries. S’observa en els que dinen aviat:

• Una millor tolerància a la glucosa i menys risc a patir Diabetis Tipus 2
• Una major despesa energètica total diària afavorint la pèrdua de pes

4. Quina és la relació entre la hora de la ingesta i la pèrdua de pes en pacients de cirurgia bariàtrica o cirurgia de la obesitat?

Similar als altres estudis però aquest cop en una població diferent, s’avalua l’efecte de dinar abans o després de les 15:00h en l’èxit de la pèrdua de pes en pacients sotmesos a cirurgies bariàtriques.

S’observa que després de classificar els individus en aquells que han perdut pes de la forma esperada i aquells que no després de 6 anys d’observació, el percentatge de persones que dinen després de les 15:00h és significativament més baix en aquells que han tingut èxit comparat amb els que no (37% i 70% respectivament). 

Quines són les conclusions?

• Realitzar els àpats de manera tardana pot influenciar en la pèrdua de pes o afavorir l’excés de pes
• Realitzar els àpats tard pot augmentar el risc de patir Diabetis Tipus 2
• Donar més importància al sopar que a l’esmorzar és un error freqüent que pot portar a l’excés de pes i al síndrome metabòlic

Per tant, semblaria que el QUAN pot arribar a ser quasi tant important com el QUÈ mengem

1. Jakubowicz D., Barnea M., Wainstein J., Froy O. High caloric intake at breakfast vs. dinner differentially influences weight loss of overweight and obese women. Obesity. 2013; 21(12): 2504-12.
2. Garaulet M., Gómez-Abellán P., Alburquerque-Béjar J., Lee Y., Ordovás J.M. Timing of food intake predicts weight los effectiveness. Int J Obes. 2013; 37(4): 604-611.
3. Bandín C., Scheer F.A.J.L., Luque A.J., Ávila-Gandía V., Zamora S., Madrid J.A., Gómez-Abellán P., Garaulet M. Meal timing affects glucose tolerance, substrate oxidation and circadian-related variables: A randomized, crossover trial. Int J Obes. 2015; 39: 828-833
4. Ruiz-Lozano T., Vidal J., de Hollanda A., Scheer F.A.J.L., Garaulet M., Izquierdo-Pulido M. Timing of food intake is associated with weight los evolution in severe obese patients after bariàtric surgery. Clin Nutr. 2016