Els efectes de l'oli de palma segueixen en discussió i investigació. No obstant, hi ha evidència sobre el seu paper en l'augment del risc cardiovascular i dades recents l'assenyalen com a afavoridor de la metàstasi

L’oli de palma és un oli vegetal que s’obté a partir del fruit de l’arbre de palma (Elaeis guineensis) que es va originar a l’Àfrica occidental i ara està molt estès a les zones tropicals d’Amèrica i el Sud-est asiàtic.

La relació entre l’oli de palma i la salut humana s’ha anat revisant actualment pel seu suposat efecte negatiu sobre la salut cardiovascular i la carcinogènesis. L’augment de l’ús d’aquest oli en la indústria alimentària ha desencadenat un gran debat i s’ha criticat fortament.

Aquest oli és relativament ric en àcids grassos saturats, al voltant del 45% dels àcids grassos totals, sent el principal l’àcid palmític. En la seva composició també hi destaquen substàncies antioxidants, així com vitamina A i Vitamina E que resulten beneficioses per a la salut, però aquestes molècules es perden durant el refinat i el tractament tèrmic que s’aplica per al seu posterior ús en la indústria alimentària.

És també aquest tractament tèrmic el que origina èsters glucídics als que s’ha atribuït caràcter genotòxic i cancerigen, i així ho publica L’EFSA (2006) en el document Contaminants presents en els olis vegetals fruit del seu processament.

Els àcids grassos saturats augmenten els nivells de LDL (colesterol dolent).  Quan  al torrent sanguini hi ha excés d’aquesta lipoproteïna, s’acumula a la paret de l’artèria i acabarà formant una placa d’ateroma provocant així arteriosclerosis. Per tant, l’àcid palmític té un efecte hipercolesterolemiant, augmenta les LDL, que es  relaciona amb patologies cardiovasculars.

OLI DE PALMA I MALALTIA CARDIOVASCULAR

L’evidència associa els efectes negatius, risc de malaltia cardíaca coronària i alguns tumors, a l’alt contingut d’àcids grassos saturats, particularment àcid palmític, i no tant pels efectes de l’oli de palma en si mateix.  Les investigacions més recents consideren el paper nociu dels àcids grassos saturats com a factor de risc per a les malalties cardiovasculars i són més escassos i poc convincents els estudis que el relacionen amb el desenvolupament del càncer.

Un estudi publicat al European Journal of Clinical Nutrition de casos i controls va relacionar els hàbits alimentaris amb el risc de patir infart de miocardi en adults a Costa Rica. Van revisar-se 496 casos i 518 controls amb qüestionaris de freqüència de consum alimentari.  Els resultats reflectien que una dieta rica en oli de palma utilitzat per cuinar, refinats, carns i brioixeries van associar-se a un major risc d’infart agut de miocardi en comparació amb una dieta rica en verdures i fruites. Els investigadors atribueixen aquests resultats a l’alt contingut d’àcids grassos saturats de l’oli de palma juntament amb altres factors de risc.

Cal tenir en compte que hi ha molta incertesa en l’evidència científica sobre el paper dels greixos de la dieta en relació amb les malalties cardiovasculars, sobretot a l’hora de diferenciar entre àcid làuric, palmític i mirístic. Tot així ja des de el 2010 tant la FAO com la OMS recomanen ingestes de greix d’un 20-30% sobre el consum calòric diari total, un 10% màxim d’àcid grassos saturats.

Pel que fa l’oli de palma en concret, la EFSA encara no ha prohibit ni limitat el seu consum, tot i que, com també fa la OMS alerten dels seus possibles riscos i recomanen limitar-ne el consum.

OLI DE PALMA I CÀNCER

La relació de l’oli de palma i el càncer no s’ha investigat de manera tan específica, però la literatura científica sobre aquesta associació, tant en rosegadors com en humans, és molt amplia.

Molts dels estudis que donaven suport al paper dels greixos en l’aparició de càncer quedaven confosos per altres variables nutricionals i estil de vida.  Hi ha alguns estudis amb animals on les dietes altes en greix estaven relacionades amb un augment de tumors, però no hi ha estudis suficients per a associar l’oli de palma específicament. També ha quedat força demostrat amb estudis epidemiològics en que es comparava la incidència del càncer i la mortalitat entre països,  el alt consum de greix en la dieta per càpita es va correlacionar positivament sobretot amb el càncer colorectal, de mama i de pròstata.

Una publicació recent a la revista Nature (2017) de l’institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona ha fet saltar les alarmes.  Aquesta, relaciona les els greixos i especialment el greix de palma amb la metàstasi. La metàstasi és l’extensió de cèl·lules canceroses localitzades cap a un altre òrgan o part no adjacent on hi provoquen nous tumors.

El desplaçament d’aquestes cèl·lules canceroses té a veure amb una proteïna anomenada CD36 que tenen a la seva superfície. La CD36 es veu augmentada amb els greixos, donat que la seva funció és importar-los cap a dins la cèl·lula, aquesta absorció d’àcids grassos promou la migració de les cèl·lules tumorals provocant metàstasis. L’àcid palmític o una dieta rica en greixos augmentarà específicament el potencial metastàtic de CD36.

Aquesta troballa es converteix en un punt de partida molt important per a valorar si el bloqueig d’aquesta proteïna podria suposar una eina per a combatre la metàstasis. Tanmateix planteja amb seriositat l’efecte de la dieta sobre el càncer.

No obstant, segueixen sent correlacions molt relatives i els resultats suposen l’inici de noves investigacions.

En resum, pel que fa en la revisió bibliogràfica, no s’ha trobat cap evidència convincent en que els principals àcids grassos de l’oli de palma tinguin un paper significatiu en l’aparició de càncer, però podrien tenir un paper negatiu important en la metàstasis. 

No cal oblidar que a demès de pels seus possibles prejudicis sobre la salut, l’oli de palma també es troba en punt de mira pels seus problemes toxicològics i ambientals.  La producció d’oli de palma no esdevé sostenible.

L’expansió del seu cultiu ha estat associada a una gran desforestació dels boscos tropicals, la conquesta de terres pertanyents a comunitats  autòctones, abús de drets humans i la pèrdua d’exemplars d’espècies animals.  Segons la UNEP (Programa mediambiental de Nacions Unides) les plantacions d’oli de palma són la principal causa de desforestació de Malàisia i Indonesia, on el 70% i el 50% respectivament, de plantacions estan situades en zones on hi havia bosc tropical. 

APLICACIÓ INDUSTRIAL

Perquè s’utilitza tant l’oli de palma en l’industria alimentària?

L’arbre de palma és una planta de fàcil cultiu i té un alt rendiment. A més, l’oli és molt més barat que altres greixos vegetals saturats com podrien ser la mantega de cacau o l’oli de coco.

La seva alta temperatura de fusió permet que es mantingui sòlid a temperatura ambient pel que conserva la seva textura cremosa, dona forma i consistència al producte i en introduir-lo a la boca es fon de manera agradable. D’altre banda, potència el gust, allibera aromes i per tant, millora les propietats organolèptiques del producte.

Les principals alternatives a l’oli de palma podrien ser altres greixos saturats però d’origen animal en comptes de vegetals o altres greixos vegetals sòlids com la mantega de coco o de cacau però presenten notables desavantatges per la indústria alimentària, sobretot a nivell econòmic.

En quins aliments es pot trobar oli de palma?

L’oli de palma rarament es troba de forma natural com a component en els aliments. Per les propietats descrites, destaca en productes de brioixeria com galetes, pastissos, dolços, bombons, xocolata,... també en aliments preparats, salses, margarines, pizza, bastonets de pa, pastes salades,... pel que cal fixar-se en l’etiquetatge.

Actualment les industries tenen l’obligació de detallar a l’etiquetatge el tipus de greix vegetal que contenen els productes, queda recollit en un nou reglament europeu sobre l’etiquetatge que va entrar en vigor al 2014.

L’oli de palma pot quedar expressat en el llistat d’ingredients com a: oli de palmist, greix vegetal fraccionat i hidrogenat de palmist, estearina de palma, palmoleïna o oleïna de palma, mantega de palma o amb el seu nom científic: Elaeis guineensis.

CONCLUSIONS

L’efecte nociu de l’oli de palma esta en discussió. Les evidències no acaben de ser concloents, tot i que en tractar-se d’un oli ric en àcids grassos saturats sí que hi ha associació amb el risc a patir malalties cardiovasculars.

No hi ha evidència de la relació amb la carcinogènesis però les investigacions hipotetitzen trobar-la. Tanmateix, si ha quedat demostrat la seva participació en el procés de metàstasis.

El seu ús en la indústria alimentària va en augment i caldrà nous estudis tant per valorar-ne els riscos com per valorar-ne el consum real de la població. Cal ser conscient del motiu pel qual s’està emprant, el qual s’allunya de la preservació de la salut del consumidor.

Serà important llegir l’etiquetatge dels aliments i prendre consciencia del que s’està ingerint.  Sempre és una bona recomanació informar-se de la composició nutricional d’allò que mengem i ser conscients dels hàbits alimentaris que tenim.

El consum d’àcid palmític és fàcil d’evitar donat que sempre és troba especificat com a ingredient, a més, la majoria dels que forma part, no són aliments saludables dels quals se’n recomana un consum habitual.