Diabetis > Diabetis general
Què és la Diabetis?
La diabetis és una malaltia causada per la deficiència d'insulina, o per la incapacitat d'utilitzar correctament la insulina en els teixits del cos. La insulina és l'hormona encarregada d'orquestrar la utilització i l'emmagatzematge de la glucosa (sucre), ingerit a partir dels aliments. La diabetis es caracteritza per nivells elevats de glucosa en sang, això pot ocasionar greus problemes a llarg termini.
Epidemiologia de la diabetis
Segons la International Diabetis Federation (IDF), al 2017 425 milions de persones a tot el món tenien diabetis, sent un 90% dels casos, diabetis tipus 2. Preveient que al 2045 les taxes augmentin un 48%.
La prevalença a Espanya segons l'estudi Di@bet.es és de 13.8% en adults (5 milions de persones). D'aquests, el 6% dels casos és una diabetis no coneguda pels pacients, situació francament preocupant ja que quan es presenta, els pacients poden tenir ja alguna complicació (afectació de la vista, els ronyons, el sistema nerviós i /o venós) .
A Catalunya, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l'any 2015 hi ha 600.000 persones amb diabetis (8.4%).
Definició de la diabetis
La diabetis és un conjunt de malalties que es caracteritzen per uns nivells de glucosa elevats en sang (hiperglucèmia). Les causes són:
- El pàncrees no produeix insulina
- La insulina produïda no exerceix correctament les seves funcions
Què és la insulina?
La insulina és una hormona alliberada pel pàncrees, concretament en les cèl·lules beta dels illots de Langerhans, en resposta a la ingesta de carbohidrats o farines i s'encarrega de regular els nivells de sucre en sang. És vital per a transportar, emmagatzemar i utilitzar el sucre com a font d'energia.
La insulina actuaria com una clau per permetre que el sucre entri dins de les cèl·lules. Quan la glucosa entra a les cèl·lules, s'utilitza per produir energia, o pot també emmagatzemar-se en el fetge o músculs (en forma de glucogen) per utilitzar-se quan es necessiti.
La insulina és necessària 24 hores del dia.
Classificació de la diabetis
La diabetis pot classificar-se en 4 categories generals:
• Diabetis tipus 1: provocada per un atac autoimmune contra les cèl·lules beta del pàncrees i comporta un dèficit absolut d'insulina.
• Diabetis tipus 2: inicialment provocada per una resistència a la insulina (no actua correctament en les cèl·lules) que acaba provocant menor secreció d'insulina per part del pàncrees.
• Diabetis gestacional: diabetis que apareix en el segon o tercer trimestre d'embaràs per primera vegada.
• Diabetis provocades per altres causes: diabetis monogènica (diabetis neonatal o diabetis d'aparició en la maduresa), diabetis per malalties del pàncrees exocrí (per fibrosi quística o pancreatitis), diabetis secundària a fàrmacs (com corticoides usats en VIH o en trasplantament d'òrgans).
Còm es diagnostica la Diabetis? Símptomes
El diagnòstic de la diabetis es realitza mitjançant anàlisi de sang
La diabetis es diagnostica si:
• Glucosa en dejú de ≥8 hores: ≥126mg / dl
• Hemoglobina glicosilada (resum del sucre dels últims 2-3 mesos): ≥ 6.5%
• Glucosa 2 hores després de sobrecàrrega amb 75g de glucosa: ≥ 200mg / dl
• Presència de símptomes d'hiperglucèmia amb una glucosa en qualsevol momento: ≥ 200mg / dl
Els 3 primers hauran de ser confirmats en una segona mostra (pot ser el mateix paràmetre alterat o un altre diferent)
Simptomes de la hiperglucemia
Els símptomes poden aparèixer en el moment del diagnòstic, o quan es descontrola i apareix hiperglucèmia (generalment per sobre de 250mg/dl, però podent aparèixer ja per sobre de 180mg/dl).
Al conjunt de símptomes se'ls coneix com les 4 "P":
- Poliúria: producció excessiva d'orina. Els ronyons s'encarreguen de filtrar la sang que els arriba i eliminar aquelles substàncies no interessants i tornar a la circulació aquelles que són necessàries. Quan els nivells de sucre són molt alts (a partir de 180mg/dl), el ronyó se satura i no és capaç de tornar tota la glucosa a la sang, incrementant l'eliminació de glucosa per orina que necessita ser dissolta en aigua, per això s'arrossega més aigua a orina i augmenta el volum de diüresi.
- Polidípsia: molta set. Per compensar aquest augment de diüresi i no deshidratar, s'estimula la sensació de set.
- Polifagia: augment de la gana. En no entrar la glucosa a les cèl·lules (perquè no hi ha insulina o bé, aquesta no actua correctament) es queden sense energia (sense aliment), creant la necessitat "falsa" de menjar més per compensar.
- Pèrdua de pes: encara que hi hagi polifàgia per compensar la manca d'aliment de les cèl·lules, continuen sense aprofitar l'energia dels aliments.
Aquests símptomes són els més comuns, i si apareixen és important actuar en conseqüència ja que si la glucèmia segueix augmentant es poden produir descompensacions greus com la cetosi, o la cetoacidosi diabètica (consultar a apartat "Complicacions agudes: HIPERGLUCEMIA").
Falsos mites sobre la diabetis
A la consulta és molt freqüent trobar-nos amb creences falses o errònies sobre la diabetis. A vegades aquestes creences falses condicionen en excés la vida de la persona amb diabetis i a vegades, la posen en perill per menysprear alguns aspectes
A continuació anem a desmitificar alguns conceptes:
- La diabetis no és una malaltia greu
La diabetis causa més morts a l'any que les que ocasionen el càncer de mama i el SIDA junts. Les morts per diabetis són degudes a les complicacions que poden aparèixer si no es controlen correctament els nivells de glucosa.
- La diabetis tipus 2 no és tan greu com la diabetis tipus 1
Aquesta creença segurament té el seu origen en què les persones que pateixen diabetis tipus 1 necessiten injectar-se insulina des del moment del diagnòstic i els que pateixen diabetis tipus 2 no tenen per què necessitar-la o la necessiten més tard.
No obstant, ambdós tipus de diabetis poden conduir a les mateixes complicacions quan no es té un bon control de la malaltia.
- Com puc tenir diabetis si mai he abusat dels dolços?
L'origen de la diabetis és més complicat que la ingesta de sucres. La genètica i la seva interacció amb l’ambient (estil de vida i obesitat en la diabetis tipus 2, factors ambientals desconeguts en la tipus 1). L'excés de sucre pot ser una de les característiques d'un estil de vida no saludable, ocasionar excés de pes, i en persones determinades genèticament podria afavorir l'aparició de la malaltia.
- No cal que em mesuri la glucosa ja que puc notar quan està alta o baixa
És totalment necessari comprovar la glucèmia les vegades que aconselli l'especialista, això ajuda a la prescripció i/o modificació del tractament.
A banda, no totes les persones tenen la capacitat de notar la baixada de glucosa (o hipoglucèmia) de la mateixa manera. Les persones que porten molt de temps amb valors de glucosa alts, la baixada de glucosa es pot notar abans d'arribar a <70mg/dl (valor que indica una hipoglucèmia). Per contra, les persones que solen estar amb nivells baixos de glucosa, poden no notar la baixada, o bé, notar-la quan la glucèmia ja és molt baixa.
- La insulina causa ceguera i amputacions
La insulina no té cap efecte perjudicial sobre l'organisme, al contrari, ajuda a regular els nivells de glucosa en el nostre cos.
L'efecte perjudicial sobre l'organisme o en aquest cas, sobre els ulls i els peus, l'exerceixen els nivells de glucosa alts durant un llarg període de temps. La ceguera (retinopatia diabètica) i les amputacions (peu diabètic) són algunes de les complicacions d'una diabetis mal controlada.
Pot ser que aquestes complicacions ja estiguin presents en el moment en què es comença el tractament amb insulina, per aquest motiu se li atribueix erròniament la causa a ella.
- No he de controlar la meva dieta perquè ja estic prenent medicació
La dieta és un pilar fonamental en el tractament de la diabetis, SEMPRE.
És important conèixer els aliments que contenen sucres (hidrats de carboni), els tipus de sucres que contenen, com els afecten als nivells de glucosa en sang, quan puc o no consumir-los, etc.
També controlar el pes és un factor important, condicionarà el control glucèmic, el tipus de fàrmacs i les dosis d'aquests que seran necessaris per controlar la glucosa.
- Soc diabètic, no puc prendre ni plàtan ni raïm
No hi ha cap fruita prohibida a la diabetis, simplement s'ha de controlar la quantitat que es menja. 1 plàtan o 12 grans de raïm tenen la mateixa quantitat de sucre (aproximadament 20g de sucre) que 1 poma i que 2 trossos de meló.
- Se m’ha curat la diabetis
La diabetis (tant la tipus 1 com la tipus 2) és una malaltia crònica -per tota la vida-, no es pot curar però es poden normalitzar completament els nivells de glucosa. Si a partir d'aquest moment, deixem de cuidar-nos com ho havíem fet fins ara, els nivells de glucosa poden tornar a augmentar i "reaparèixer" la diabetis.
- Només els excessos d’insulina poden provocar hipoglucèmies perilloses
Alguns fàrmacs, l'excés d'exercici, l'alcohol i la poca o tardana ingesta d'aliments rics en sucres (hidrats de carboni) després d’injectar-se insulina poden ocasionar baixades de sucre perilloses. Per això, és important conèixer com actuar davant d'una hipoglucèmia i com evitar-la en diferents situacions.
- Soc diabètic, no puc menjar pa, pasta, arròs, llegum o patata
Igual que la fruita, podem prendre aquests aliments, però controlant les quantitats. Tota persona amb diabetis ha de realitzar una dieta variada i equilibrada. El seu dietista-nutricionista i endocrinòleg valoraran la quantitat i distribució de la ingesta d'aquests aliments.
Els únics aliments que es desaconsellen en persones amb diabetis són aquells rics en sucres o hidrats de carboni simples (sucre, caramel, brioixeria, xarops, mel, fructosa pura, refrescs ensucrats ...).