Diabetis > Diabetis Tipus 1
Què la causa la diabetis de Tipus 1?
La diabetis tipus 1 està causada per una deficiència d’insulina resultant d’una inflamació autoimmune dels illots pancreàtics (“insulitis”).
El pàncrees és l’orgue productor d’ insulina, per causes que no es coneixen, el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules beta pancreàtiques, que són les encarregades de produir la insulina, aquesta destrucció porta a una manca d’ insulina i apareix la diabetis. La causa última que provoca aquesta destrucció cel·lular beta-pancreàtica es desconeix, però hi ha determinades formes genètiques que bé afavoreixen o bé protegeixen en front la diabetis de tipus 1. La concordança en bessons genèticament idèntics no arriba al 50%, el que indica que hi ha altres factors implicats a banda de la genètica. Només en un 10-15% de pacients afectats hi ha antecedents familiars de la malaltia.
A part de les característiques genètiques que hi puguin predisposar, hi ha factors ambientals implicats en l’aparició de la malaltia. Es creu que potser l’alimentació en les primeres etapes de la vida, o tòxics o agents infecciosos ambientals, podrien contribuir a que el sistema immunitari “s’equivoqui”, atacant les cèl·lules beta pancreàtiques com si es tractessin d’un cos estrany i conduïnt a la diabetis
Còm es tracta la diabetis tipus 1?
Per tractar la diabetis de tipus 1, l’endocrinòleg establirà la pauta de tractament en cada cas i derivarà a l’especialista necessari si s’escau.
L’endocrinòleg establirà la pauta de tractament en cada cas i derivarà a l’especialista necessari si s’escau. Els especialistes al nostre Hospital treballen en una Unitat multidisciplinar (link a la Unitat multidisciplpinar)
L'educadora en diabetis, és la professional que s'encarrega de l'educació del pacient en totes les esferes implicades en el control de la malaltia: nutrició, exercici, complicacions, insulina, glucòmetre, etc. L'educadora guia i ajuda a aconseguir un grau total d'autonomia en el maneig de la malaltia.
INSULINA
La diabetis de tipus 1 es tracta sempre amb insulina.
La insulina és una hormona, no pot administrar-se per via oral, cal administrar-la o bé mitjançant injecció subcutània, o bé inhalada, a través del pulmó. Aquest és un sistema d’administració molt nou i amb grans expectatives, encara no disponible al nostre país.
DIETA
La dieta és un aspecte fonamental del tractament.
Cal tenir en compte que LA DIABETES NO EXCLOU EL BON MENJAR. El pacient que té diabetis pot menjar de tot, sempre i quan s’ajusti al grau d’activitat i al tractament insulínic. És important seguir normes de dieta saludable tal i com la població general o potser amb més cura doncs el pacient amb diabetis té un risc cardiovascular més elevat. L‘educació nutricional és fonamental, facilita el bon control de la malaltia i proporciona llibertat i una millor acceptació de la malaltia.
Oferim diferents nivells educatius segons el pacient. És molt important aprendre a regular les dosis d’insulina en funció del que es menja i en funció de l’activitat física, el podem ensenyar.
CONTROL DELS NIVELLS DE GLUCOSA EN SANG
Implica una petita punció en un dit per a extraure una gota de sang. El control de la glucèmia capil.lar ens permet ajustar les dosis d’insulina a administrar i identificar situacions de perill (baixades o pujades de glucosa), on caldrà actuar.
La mesura de la glucèmia capil·lar es realitza amb un aparell anomenat “glucòmetre”. N’hi ha de diferents tipus: desde senzills fins a sofisticats amb capacitat de calcular les dosis d’insulina a administrar en funció dels valors de glucosa i de les quantitats d’aliments que es preveu menjar (“calculadors”). Molts permeten descarregar les dades en programes informàtics que ens presentes ens valors de forma entenedora per a interpretar.
Ademés dels glucòmetres disposem de diferents aparells que permeten mesurar la glucèmia de forma contínua mitjançant un catéter subcutani: són els sensors de glucosa (link a sensors de noves tecnologies).
CONTROL DE CETONES EN ORINA
Els cossos cetònics apareixen en sang i en orina quan hi ha manca d’insulina.
Quan els nivells de glucosa són molt elevats (>250) o el pacient es troba malament, cal fer control de cetones en orina.
QUÈ INDICA SI HI HA O NO UN BON CONTROL
L’ Hemoglobina glucosilada (o HbA1c), mesurada en una anàlisi de sang, indica el nivell mig de sucre tant en dejú com durant el dia de les 8 setmanes anteriors a la prova.
És el paràmetre que s'utilitza per a determinar si hi ha un bon o mal control de la malaltia.
En general, es considera bon control un valor de HbA1c <7%.