Reproducció > Síndrome de l’Ovari Poliquístic
Què es la síndrome de l’ovari poliquístic?
La síndrome de l’ovari poliquístic o SOPQ és el problema endocrinològic més freqüent en dones en edat fèrtil (aprox 15%). Correspon a una situació crònica produïda per canvis en els nivells d’hormones reproductores i esteroïdees que condicionen cicles menstruals irregulars i augment dels nivells d’andrògens (hormones masculines).
El nom prové de la troballa de múltiples quists benignes als ovari de los dones afectades, encara que no és una condició absoluta per a fer el diagnòstic.
L’augment d'andrògens pot donar lloc a augment de borrissol en cara i cos (hirsutisme), pèrdua de cabell en el cap (alopècia), acne, problemes de pes o obesitat, infertilitat i alteració dels cicles menstruals.
Com tota síndrome, es tracta d’una condició molt heterogènia entre les dones que el pateixen, hi ha casos molt lleus que desapareixen amb el temps inclús abans de la gestació i hi ha casos molt severs amb complicacions associades. En la majoria, millora amb l’edat.
Consulta quin és el teu cas amb l’endocrinòleg i no pateixis abans d’hora, doncs s’han escrit coses molt alarmistes referent a aquesta condició.
Quina és la causa de l’ovari poliquístic?
No es coneix la causa primera però sempre hi ha un desequilibri hormonal que resulta en un augment de la producció d'andrògens per part dels ovaris i una producció alterada de les hormones hipofisàries.
La forma en la qual la insulina actua en diferents teixits del nostre cos també s'ha implicat en la causa. Com a resultat de tot, també hi ha un excés d’estrògens i si no es tracta, podem patir conseqüències de tenir massa estrògens. No se sap doncs, on comença realment l’alteració però implica diferents vies hormonals i del metabolisme; és possible que en diferents pacients predomini una alteració o una altra i és important tipificar cada cas de cara al tractament. És un trastorn amb un espectre molt ampli: des de molt lleu fins a molt aparent. Tanmateix s’associa a un augment del greix abdominal, ja sigui de forma relativa (en un pacient amb normopès) o en el context d’obesitat. En aquests darrers casos, el teixit gras, juga un paper molt important.
Com es diagnostica l’ovari poliquístic?
El diagnòstic és una combinació entre història clínica i analítica
El diagnòstic es realitza a partir d'un quadre clínic característic i una analítica compatible. Els criteris diagnòstics es coneixen com a "criteris de Rotterdam" encara que hi ha alguns matisos o subtipus.
El diagnòstic es realitza quan hi ha dos dels següents:
- Oligo o anovulació (generalment amb cicles irregulars)
- Hiperandrogenisme (excés de pèl- hirsutismo- acné o caiguda de cabell- alopecia-)
- Polimicroquistes en l'ecografia ovàrica.
És molt important saber que per realitzar el diagnòstic de la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), cal excloure altres causes de hiperandrogenisme en la dona
Els períodes menstruals irregulars solen ser l'inici i poden acompanyar-se d'altres símptomes com l'augment de pes (no en totes les dones), l'acne i augment de pèl en zones no habituals. En algunes pacients predominen els trastorns menstruals, en unes altres predominen els símptomes d'excés d'andrògens.
Comporta altres problemes per a la salut?
El SOPQ pot presentar altres implicacions que han de ser avaluades. Moltes dones tenen una disminució de la sensibilitat a la insulina (hormona que regula el nivell de sucre en sang) que pot dificultar la pèrdua de pes i és un factor de risc per a l'aparició d'una diabetis de l'adult.
Es pot associar també a nivells elevats del colesterol dolent (LDL), nivells disminuïts del colesterol bo (HDL) i alteració en altres lípids a la sang com els triglicèrids.
L’ovari poliquístic té tractament?
La SOPQ és una patologia crònica però amb el temps evoluciona i en casos lleus es pot fer inaparent, en qualsevol cas implica un seguiment i un control crònics. El tractament intentar restituir l'equilibri hormonal mitjançant medicaments, dieta i exercici.
En els últims anys, nous descobriments en la fisiopatologia d'aquesta síndrome han llançat noves possibilitats terapèutiques.
La millor opció és parlar amb el seu endocrinòleg, demanarà l'estudi necessari i aconsellarà les possibilitats de tractament més adequades al seu cas