Una hiperglucèmia no detectada o detectada però mal tractada pot desencadenar complicacions més severes com la hiperglucèmia amb cetosi o la cetoacidosi diabètica
Hiperglucemia amb cetosi
La cetosi és la presència de cossos cetònics en sang i orina.
Quan tenim una hiperglucemia amb valors per sobre de 250mg/dl significa que hi ha un dèficit d’insulina, les cèl·lules no estan rebent correctament la glucosa i aquesta roman en sang. Les cèl·lules obtenen energia d’altres fonts diferents a la glucosa, com per exemple dels greixos. En el procés de metabolització dels greixos s’obtenen els cossos cetònics.
Per això és important comprovar la presència de cossos cetònics en orina quan la glucèmia sigui >250mg/dl.
Què la causa?
Les mateixes causes que hem llistat per la “complicacions agudes: hiperglucèmia”: bàsicament la manca d’insulina (per debut de diabetis, per errors en l’administració) o l’augment de les necessitats d’insulina no cobertes.
Quins són els símptomes?
Els símptomes són els mateixos que en la hiperglucemia, ja que la cetosi és un procés derivat d’aquesta. No obstant, apareixen uns símptomes característics de la presència de cossos cetònics.
Com actuar?
Per tal de prevenir-la s’haurien de seguir les actuacions proposades a l’apartat d’hiperglucèmia.
Si no s’ha pogut prevenir:
Si presenta hiperglucemia i cetones positives en orina, i té nàusees, vòmits i dolor d’estomac que li impossibilita la ingesta, acudeixi al centre d’urgències més pròxim.
Cetoacidosi diabètica (CAD)
La cetoacidosi diabètica és un quadre clínic que es dóna majoritàriament en persones amb diabetis tipus 1 caracteritzat per la hiperglucèmia (glucemia >200, generalment >300mg/dl), deshidratació i acidosis metabòlica (pH sanguini <7,25) com a conseqüència de la presència massiva de cossos cetònics en sang.
És la complicació aguda més greu i requereix tractament d’urgències en un centre hospitalari.
Causes de CAD
La CAD pot esdevenir després d’una hiperglucèmia amb cetosis no tractada (LINKAR amb hiperglucemia causes). Sempre hi ha una manca d’insulina (no s’han cobert les necessitats): o perquè no s’ha administrat la insulina que calia, o perquè se n’ha necessitat més de l’habitual i el pacient no ho ha adaptat.
Molts cops trobem una causa intercurrent (procés agut afegit) que augmenta les necessitats d’insulina. Cal plantejar-se-ho sempre davant d’una CAD i caldrà descartar infeccions clíniques o ocultes (pensem que ens els diabètics les infeccions de vegades no donen febre). Caldrà descartar: infecció d’orina, infecció respiratòria, infecció gastrointestinal, cutània, etc… o altres processos mèdics: inflamacions, infarts, necrosis…o ús de fàrmacs que augmentin les necessitats d’insulina com els corticoids.
També cal descartar errors en l’administració d’insulina: gent gran que no veu bé, insulines en mal estat (que s’han deixat vora una font de calor per exemple), omissions de dosis o mal control de la malaltia. En pacients que porten infusors d’insulina cal comprovar que el sistema funcioni correctament i no s’hagi obturat el cateter infusor.
Al debut de la malaltia, quan el pacient no sap que és diabètic, sovint es pot trobar la situació de cetosi o cetoacidosi derivada de l’estat perllongat de manca d’insulina.
Quins són els símptomes?
S’hi engloben els símptomes característics de la hiperglucèmia, de la presència massiva de cossos cetònics en sang i de la deshidratació:
Tractament
El tractament ha de ser d’immediat a urgències d’un centre hospitalari. Aquest tractament es basarà en la rehidratació, compensar la pèrdua d’electròlits i tractament amb insulina de forma intensiva.
Cal administrar grans quantitats de sèrum i electrolits, generalment hi ha una depleció important de potassi i els suplements orals de potassi se solen donar més enllà de l’alta hospitalària. Evidentment, cal tractar la causa intercurrent en cas en que n’hi hagi.
La cetoacidsi diabètica pot ser una situació clínica greu que comprometi la vida, per això cal evitar-la, aprendre el maneig de la situació quan encara està en fases inicials.
A ENDOCS et podem ajudar a aprendre el maneig de les complicacions en fases inicials.
És important tenir en compte que l'ús de les aplicacions no pretén ni ha de substituir el seguiment per part del metge.
Els consum d’ous i d’algun producte làctic sencer podrien reduir el risc de diabetis La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és un trastorn metabòlic que es caracteritza per hiperglucèmia (nivells de sucre en sang elevats) amb presencia de resistència a la insulina i dèficit d'insulina. La diabetis de tipus 2 està estretament relacionada amb l'obesitat i la seva prevalença està en augment.
Per als amants del formatge i de la carn vermella tenim una bona notícia: El consum d'àcids grassos saturats (AGS) provinents dels lactis i les carns no processades no són nocius per a la salut cardiovascular ni es relacionen amb un major risc de diabetis, mentre que el consum de carns processades com salsitxes, embotits i bacó sí que es relacionen amb patologia cardiovascular i mortalitat.